Els homes que pixen al carrer ho fan per manca d'educació o perquè han perdut les normes de civisme, convivència i també el sentit de l'estètica?

Ja ha arribat l’estiu! I amb l’estiu, la caloreta i amb la caloreta... els homes sense samarreta! Vas pel poble i allò que passa, que vas mirant el paisatge urbà i, de sobte, et sorprèn, emmarcada per una finestra, la imatge exquisida d’un home normalment no gaire jove –o sigui, una mica entradet en anys– amb txitxes, la seva panxa penjant, els pantalons flonjos per sota el cinturó i les seves tetes poblades d’una mena de molsa atapeïda i, potser, amb la cigarreta als llavis, que encara fa més... guai –també n’hi ha que no fumen, eh!– i que contempla la circulació de la gent o dels cotxes. I com no, també n’hi ha que tenen balcons i que s’hi acomoden amb tota la tranquil·litat i aposenten els... saxons. Això és un paisatge quotidià. És clar! La realitat és que és a casa seva: i on està escrit que no es pugui fer? Encara que també es poden trobar al carrer, a la porta de casa seva o més enllà, parlant amb el veí que duu la mateixa indumentària o passejant pels horts o per algun camí d’entre els camps o el bosc. Però, això, ja és casa de tots! També hi ha homes i nois joves que no es priven de treure’s el que convingui i ben feliços que hi van! I ara ve allò de la pixera! Qui no ha vist mai un home orinant allà on li peta? O més ben dit, allà on li agafa la pixera? I com que l’edat et dona ales i t’atreveixes a dir més les coses... Ara, riureu, però és que no n’hi havia per menys. Era a Barcelona, a la vora del Park Güell i, passant a vessar de turistes, veig un que es posa a pixar a quatre passes de mi i sense pensar-m’ho dues vegades m’acosto davant d’ell i li dic: “On et penses que ets?” Se’l veia amoïnat, però no podia aturar la pixera i jo allà com una mosca collonera. L’home només sabia dir: “Je suis désolé... Je suis désolé...” i jo, bronca! Molt désolé però això ho fas a casa teva! I en fi, per què explicar res més. Ara em poso al costat i els aplaudeixo i els que van amb mi, evidentment, també. Ens fem un fart de riure però el cas és que als homes que ho fan tant se’ls en don, que haig d’aclarir que són una minoria molt minoria, però notòria. Els grans professionals de la qüestió són els camioners i altres conductors, que sembla que no tinguin cap mania. Com que a la carretera són de pas... Però ara passem a les dones! Les dones també tenim calor i pixera... què tal si ens poséssim a prendre la fresca o el sol al balcó o a la finestra mamelles a l’aire? Les exclamacions des del carrer servirien per omplir un llibre i segur que hi hauria qui diria coses com: “Tapa’t nena!”, “On s’és vist això!” “Serà marrana!”, “Quina gorda!, “No li fa vergonya?” I, en fi, un munt de coses més, no tinc pas tanta imaginació. A la muntanya, la de carallots que ensopegarien mirant una noia o una dona de qualsevol edat que no busqués un raconet... I com anava dient, les dones també som humanes i també tenim pixera com tot bitxo que camina, vola o repta, talment com els homes, que són de la mateixa espècie nostra! Què tal si en comptes d’aguantar-nos buscant un lloc públic per anar-hi o apartant-nos a un racó per camins de muntanya –o allà on sigui– no busquéssim on fer-ho i ens comportéssim com els homes que no tenen cap mania i, per tant, no tenen cap discreció ni els importa que tothom veiem les seves intimitats, perquè, dic jo, aquestes necessitats les solem fer en privat i normalment en solitari, no com els gossos! Fa uns dies, vaig veure un home a la ronda del Carril d’aquí a la Garriga pixant sense cap problema. A més, per cert, estava mullant una porta. La història de la pròstata no és excusa i els nois joves no tenen justificació de res. No ho sé, sincerament. No sé si és manca d’educació o que s’han perdut les normes de civisme, convivència, el sentit de l’estètica o que potser és que fa més modern... El cas és que es tracta d’un comportament més aviat d’un país encara força primitiu que no pas d’un país que, segons diuen, aspira a ser culte i civilitzat. Després vindran els turistes de balneari i pensaran que pensen sobre el que veuen i a casa seva expliquen el que expliquen sobre el que han vist. Jo, com a dona, continuaré sense fer-me veure amb aquestes actituds que trobem a un bon grapat d’homes. No m’agradaria gens haver-me donar per al·ludida llegint un article com aquest!

Els homes que pixen al carrer ho fan per manca d'educació o perquè han perdut les normes de civisme, convivència i també el sentit de l'estètica?

Coses que passen