Se’ns entafora la dignitat dins la vagina
He vist Creatura al cine del barri perquè cine i barri són dues coses que juntes milloren, com vacances i setembre. La persona qui m’acompanyava va sortir del cine sense acabar d’entendre què li passava a la protagonista, què desencadenava el trauma de la Mila. “Res concret, li passa. La vida, li passa”, vaig respondre. Des del meu punt de vista, sí que vaig entendre la idea que volia transmetre Elena Martín Gimeno, però, és clar, hi ha tantes interpretacions com ulls veient una pel·lícula. Si em pregunteu a mi, Creatura és l’evolució de la sexualitat femenina, a les diferents etapes de la vida.
A la gran pantalla, la Mila de 5 anys em feia pensar en la meva àvia dient-me: “Nena, no et toquis tant”, quan estava tombada al sofà amb la mà damunt la panxa, per sota la samarreta. Anys més tard, la Mila adolescent explora el terreny sexual des de la curiositat i l’afany per agradar als nois, però no des del desig propi ni l’autoexploració. Amb 15 anys, la Mila ja ha configurat la idea que els homes són subjectes desitjants i les dones els objectes desitjats. La Mila no és l’única adolescent que se sotmet a pràctiques sexuals indesitjades perquè: “Va, no em pots deixar així”, el noviet de torn li suplica, assenyalant la trempada que té entre les cames. El sector masculí s’assenyala les ereccions sense vergonya, les mostren, les llueixen com si els patrocinés Decathlon. Alguns, també exigeixen: “Xupa-me-la”, sense despentinar-se. En contrapartida, són ínfimes les vegades que els –nois– adolescents s’obren a l’experiència del cunnilingus. Per una banda, a ells els interessa més rebre que arremangar-se la llengua. D’altra banda, elles mateixes es coarten perquè: “Avui encara no m’he dutxat”, o “no vaig depilada”, o “m’ha de baixar la regla”. Llanço una pregunta a les lectores: ¿Alguna vegada, quan éreu a punt de representar un anunci de Calippo, la vostra parella sexual us ha dit: “No, que no vaig rasurat”? A mi tampoc.
En l’última versió del personatge cinematogràfic, la Mila adulta manté una conversa amb la seva parella, ja que, hi ha alguna cosa que no acaba de fluir en la intimitat sexual. Ell fa ús de la gran frase: “Ja no et poso calenta.” Una frase carregada de victimisme fal·locèntric: “Què et passa a tu, que ja no et posa a to el meu penis? Jo sí, vaig calent com la fregidora d’una xurreria. Jo sí, gaudeixo del sexe. Jo sí, gaudeixo del teu cos. El sexe entre nosaltres no flueix i és culpa teva.” La culpabilitat i la frustració són l’última peça del dòmino que cau per inèrcia de les anteriors. La Mila arriba a 30 anys i brota cada cop que intenta mantenir una relació sexual, i encara ens preguntem què li passa a la Mila. Res concret li passa. La vida, li passa.
VIVÈNCIES QUE NO SÓN AÏLLADES
Creatura interpel·la diferents dones, ja que, la vivència de la Mila no és aïllada, cada fitxa d’aquest dòmino està col·locada pel masclisme. Una de les peces clau és enllaçar la repressió del desig sexual amb l’amor propi i romàntic. La idea que una tia abans de follar s’ha de fer pregar. Com més et facis la difícil, més t’estimaran. No siguis una guarra. Una puta. Una facilona. Se’ns entafora la dignitat dins la vagina. Però tampoc no et passis de frígida que ja no està de moda. Com veieu, hi ha dues categories de dona totalment oposades: respectables o vulgars. Tanta contradicció i instrumentalització del sexe deriva en una desconnexió dels cossos femenins i del plaer. Estem tan projectades a fora, que no ens mirem endins: què ens agrada, què desitgem i, encara menys, que ho demanem.
Una altra peça clau, que ajuda a tombar les fitxes del dòmino eròtic, és la indústria pornogràfica que actua, malauradament, com un dels principals agents educatius en matèria sexual. La primera vegada que un nen consumeix pornografia se situa entre els 8 i 12 anys. Actualment, els vídeos pornogràfics més buscats són agressions sexuals reals. Si fossin ficcionades també em preocuparia. S’emmarca el sexe des de la dominància dels cossos de les dones i la repressió del desig sexual femení. Cada fitxa de dòmino tombada, dificulta a les dones conèixer-se, trobar-se, gaudir-se. I, en conseqüència, compartir-se. Tot, concretament, li passa a la Mila. La vida, li passa.