Teresa Sagrera | 10:00
Opinió

M’està costant, la seva escriptura és acurada, però em resulta depriment

Crec que pateixo la síndrome de Stendhal

Dilluns 27 de desembre de 2021
Nit
Faig vacances del Dietari per primera vegada en gairebé quatre anys. A la matinada ha marxat el meu fill gran a Romania per feina. Envia fotografies, hi ha una bona nevada. Ja tenim la bossa i la documentació a punt. Fa setmanes que teníem reservat el viatge a Florència. No sabíem què fer per la pandèmia, però hem decidit marxar.

Dimarts 28 de desembre de 2021
Nit
Arribem a primera hora a Florència. Plovisqueja. La temperatura és suau. Deixem les bosses al Vittoria Firenze, al barri del Santo Spirito. Caminem per la Via Pisana, un camí que es remunta a l’any 13 aC i que anava de Pisa a les costes de l’Adriàtic. Creuem la porta de San Frediano per endinsar-nos a la ciutat pel pont Santa Trinita. Ens aturem al mig, per contemplar les aigües manses del riu Arno i el Ponte Vecchio.
Seguim el riu fins a la Galeria dels Uffizi amb l’esperança de trobar entrades. Fem prop d’una hora de cua, però n’aconseguim. És un edifici en forma de U immens. Impossible observar detingudament la gran quantitat de sales que té: més de 40. Des d’una de les finestres es veu el palau Vecchio i la plaça de la Signoria. Estar davant de La primavera, El naixement de Venus, La fortalesa, tots tres de Botticelli, o de Perseu alliberant Andròmeda, de Cosimo, no té preu. Dinem a la trattoria Dall’Oste, a prop de l’església de San Lorenzo (car pel que hem menjat). Fem una passejada, visitem el Mercat Central, travessem el Ponte Vecchio i tornem a l’hotel. Ja és fosc. Estem molt cansats i tips. Comprem una pizza i dues cerveses artesanes per emportar.

Dimecres 29 de desembre de 2021
Nit
Hi ha molta humitat, però no fa fred. Esmorzem i anem als Jardins de Boboli, dissenyats per als Mèdici, la dinastia que va governar Florència durant segles. Un lloc bonic per alliberar-nos de la mascareta durant una estona. Més tard, creuem l’Arno per passejar pel centre. Dinem a la trattoria Alfredo, bona cuina, tranquils i correcta relació qualitat preu, el tiramisú insuperable. Anem a la plaça del Duomo. Només aconseguim entrades per al campanar, visitem la catedral, però no queden passis per a la cúpula ni per a avui ni per a demà. Des del campanar de Giotto –414 graons–, les vistes són espectaculars. A la tarda visitem el palau Pitti. A la riba sud de l’Arno, molt a prop del Ponte Vecchio. Un edifici gegant que va ser utilitzat com a base militar per Napoleó. Més d’un centenar d’habitacions habilitades com a museu. Sostres, làmpades, pintures… Crec que pateixo la síndrome de Stendhal! Anem a sopar a la pizzeria Vico del Carmine. Mengem molt bé.

Dijous 30 de desembre de 2021
Nit
Avui el gran torna de Romania i el petit comença a treballar a La 2, a Sant Cugat. N’estem molt contents. Després d’esmorzar caminem fins a l’església de San Salvatore, la basílica de Santa Maria Novella, tornem a la plaça del Duomo… Fem un altre cappuccino. Repetim a la trattoria Alfredo, provem plats nous i torno a demanar tiramisú. Tornem a l’hotel, agafem un taxi i cap a l’aeroport. El vol de París i de Berlín s’han cancel·lat per la boira. El de Madrid l’han desviat a Bolonya. El nostre acaba cancel·lat, es veu que és habitual.
Enmig de nervis i crits veiem com ens programen un vol nou per al dia 2. A la parella que tenim al costat, la Maria i en Miquel, de Palau-solità i Plegamans, per al dia 1. Ens ho parlem i comencem una contrarellotge per comprar quatre vols nous des de Bolonya. Compartim un taxi fins allà. El taxista corre com un esperitat. El neguit ens rosega. A l’aeroport tot està tancat. Passem la nit entre omplir documentació, rialles i uns entrepans de pa de motlle, amb el patiment que aquest vol no es cancel·li, també hi ha boira.

Divendres 31 de desembre de 2021
Nit
Arribem a Barcelona de bon matí, baldats. Amb cotxe fins a casa i a dormir unes hores. Test d’antígens negatiu i preparem el sopar. Entre missatges d’amics i familiars i els bons desitjos dels que són a taula acomiadem l’any.

Dissabte 1 de gener de 2022
Tarda
Ens llevem ressacosos. Últim dinar de festes. Esperem que aquest any l’epidèmia quedi controlada.

Diumenge 2 de gener de 2022
Tarda
Fa molta bonança, les violetes han començat a florir i la buguenvíl·lea, protegida pel plàstic, continua traient flors. Dia de sofà i lectura, continuo el meu primer llibre de l’any: El meu any de repòs i relaxació, de Ottessa Moshfegh (Angle Editorial, 2021). M’està costant, la seva escriptura és acurada, però em resulta depriment.