Crec que pateixo la síndrome de Stendhal
Dilluns 27 de desembre de 2021
Nit
Faig vacances del Dietari per primera vegada en gairebé quatre anys. A la matinada ha marxat el meu fill gran a Romania per feina. Envia fotografies, hi ha una bona nevada. Ja tenim la bossa i la documentació a punt. Fa setmanes que teníem reservat el viatge a Florència. No sabíem què fer per la pandèmia, però hem decidit marxar.
Dimarts 28 de desembre de 2021
Nit
Arribem a primera hora a Florència. Plovisqueja. La temperatura és suau. Deixem les bosses al Vittoria Firenze, al barri del Santo Spirito. Caminem per la Via Pisana, un camí que es remunta a l’any 13 aC i que anava de Pisa a les costes de l’Adriàtic. Creuem la porta de San Frediano per endinsar-nos a la ciutat pel pont Santa Trinita. Ens aturem al mig, per contemplar les aigües manses del riu Arno i el Ponte Vecchio.
Seguim el riu fins a la Galeria dels Uffizi amb l’esperança de trobar entrades. Fem prop d’una hora de cua, però n’aconseguim. És un edifici en forma de U immens. Impossible observar detingudament la gran quantitat de sales que té: més de 40. Des d’una de les finestres es veu el palau Vecchio i la plaça de la Signoria. Estar davant de La primavera, El naixement de Venus, La fortalesa, tots tres de Botticelli, o de Perseu alliberant Andròmeda, de Cosimo, no té preu. Dinem a la trattoria Dall’Oste, a prop de l’església de San Lorenzo (car pel que hem menjat). Fem una passejada, visitem el Mercat Central, travessem el Ponte Vecchio i tornem a l’hotel. Ja és fosc. Estem molt cansats i tips. Comprem una pizza i dues cerveses artesanes per emportar.
Dimecres 29 de desembre de 2021
Nit
Hi ha molta humitat, però no fa fred. Esmorzem i anem als Jardins de Boboli, dissenyats per als Mèdici, la dinastia que va governar Florència durant segles. Un lloc bonic per alliberar-nos de la mascareta durant una estona. Més tard, creuem l’Arno per passejar pel centre. Dinem a la trattoria Alfredo, bona cuina, tranquils i correcta relació qualitat preu, el tiramisú insuperable. Anem a la plaça del Duomo. Només aconseguim entrades per al campanar, visitem la catedral, però no queden passis per a la cúpula ni per a avui ni per a demà. Des del campanar de Giotto –414 graons–, les vistes són espectaculars. A la tarda visitem el palau Pitti. A la riba sud de l’Arno, molt a prop del Ponte Vecchio. Un edifici gegant que va ser utilitzat com a base militar per Napoleó. Més d’un centenar d’habitacions habilitades com a museu. Sostres, làmpades, pintures… Crec que pateixo la síndrome de Stendhal! Anem a sopar a la pizzeria Vico del Carmine. Mengem molt bé.
Dijous 30 de desembre de 2021
Nit
Avui el gran torna de Romania i el petit comença a treballar a La 2, a Sant Cugat. N’estem molt contents. Després d’esmorzar caminem fins a l’església de San Salvatore, la basílica de Santa Maria Novella, tornem a la plaça del Duomo… Fem un altre cappuccino. Repetim a la trattoria Alfredo, provem plats nous i torno a demanar tiramisú. Tornem a l’hotel, agafem un taxi i cap a l’aeroport. El vol de París i de Berlín s’han cancel·lat per la boira. El de Madrid l’han desviat a Bolonya. El nostre acaba cancel·lat, es veu que és habitual.
Enmig de nervis i crits veiem com ens programen un vol nou per al dia 2. A la parella que tenim al costat, la Maria i en Miquel, de Palau-solità i Plegamans, per al dia 1. Ens ho parlem i comencem una contrarellotge per comprar quatre vols nous des de Bolonya. Compartim un taxi fins allà. El taxista corre com un esperitat. El neguit ens rosega. A l’aeroport tot està tancat. Passem la nit entre omplir documentació, rialles i uns entrepans de pa de motlle, amb el patiment que aquest vol no es cancel·li, també hi ha boira.
Divendres 31 de desembre de 2021
Nit
Arribem a Barcelona de bon matí, baldats. Amb cotxe fins a casa i a dormir unes hores. Test d’antígens negatiu i preparem el sopar. Entre missatges d’amics i familiars i els bons desitjos dels que són a taula acomiadem l’any.
Dissabte 1 de gener de 2022
Tarda
Ens llevem ressacosos. Últim dinar de festes. Esperem que aquest any l’epidèmia quedi controlada.
Diumenge 2 de gener de 2022
Tarda
Fa molta bonança, les violetes han començat a florir i la buguenvíl·lea, protegida pel plàstic, continua traient flors. Dia de sofà i lectura, continuo el meu primer llibre de l’any: El meu any de repòs i relaxació, de Ottessa Moshfegh (Angle Editorial, 2021). M’està costant, la seva escriptura és acurada, però em resulta depriment.