Cridat per la poesia
Dilluns a la tarda. Trobada amb Santi Montagud i Montañà (Granollers, 1960) al coworking de Roca Umbert. Parlem del llibre Granollers, amunt i avall, editat per l’Ajuntament i l’Editorial Alpina amb text del mateix Santi i prop d’un centenar de fotografies d’Enric Bartel, Arian Botey, Griselda Escrigas, Jordi Ribó, Pep Botey, Pere Cornellas, Roc Pont, Toni Torrillas i Xavier Solanas. Amb disseny de Raquel Castro i Sergio Ramírez, el llibre ha esdevingut una de les novetats d’aquest Sant Jordi.
Després d’una gestació de més de 60 mesos, Granollers, amunt i avall se suma a la llista de llibres institucionals que s’acostumen a regalar als convidats que visiten la casa consistorial. L’han precedit títols com Granollers. L’encant, de l’historiador Joan Garriga i amb fotos de Matías Briansó i Pere Cornellas (editat el 1997 per l’Ajuntament i Lunwerg); i Granollers. L’encant, també de Joan Garriga, amb imatges de Ramon Manent, Pere Cornellas i Toni Torrillas i publicat el 2006. Tots tres llibres fan conèixer la ciutat i en tots tres casos als textos els acompanyen imatges que retraten espais i moments urbanístics, socials, culturals, econòmics i esportius. En aquesta ocasió, l’encàrrec presenta una singularitat, el llibre és un “calidoscopi de sentiments propis” com recordava fa uns dies en Santi a l’acte de presentació.
Hàbil amb la ploma, l’escriptor, articulista, poeta, lletraferit, trobador, rapsoda, joglar, ajuntalletres –que tot això ho és força bastant en Santi– atorga llicència d’escriptora a la Ciutat [Granollers] i permet que sigui la mateixa Ciutat la que s’expliqui. I la Ciutat, és clar, ho fa de forma magnànima i generosa pel que fa a les bondats del seu conjunt. És evident que el Granollers d’aquest llibre s’allunya prou del Granolleig que l’articulista converteix sovint en diana de les seves crítiques, fetes sempre, segons diu, “de manera constructiva, des de l’estima, i a l’orgullós crit de: ‘Sóc de Granollers’!” Tornant al llibre, una cosa queda clara: la passejada que fa l’autor a través d’una rica prosa poètica ens descobreix espais amunt i avall de la ciutat, de nord a sud, de llevant a ponent. El títol rau en les passejades que feien els granollerins els diumenges a la tarda per la Carretera als anys 60 i que ara es continuen fent tots els dies per l’L d’or.
A més de Granollers, amunt i avall, en Santi ha publicat altres treballs i ha participat en diversos projectes literaris. El 1996 va publicar Tardor, recull d’uns fets entre reals i imaginaris escrits en forma de diari i en primera persona que van del 1934 al 1994. Al llibre fa referència als seus avantpassats, entre els quals el seu avi, el notari Josep Maria Montagud i Borja; i el seu pare, Arturo Montagud i Galán, advocat que va treballar al Sindicat Vertical, oficial de notaria i poeta.
El 1996 en Santi va participar en el llibre Poetes de Granollers (editat per l’AC); del 1999 al 2000 va publicar uns quants poemes a les carpetes de Fe de rates (AC); i el 2009 va escriure el text de Tots els colors. El Vallès Oriental, amb fotos de Griselda Escrigas i Xavier Solanas. Editat pel Consell Comarcal, la publicació –una de les millors que s’ha publicat sobre la comarca– va ser coordinada pel periodista Josep Mas i Castellsagué i dissenyada per Vicenç Viaplana. Com a articulista va publicar setmanalment a EL 9 NOU durant gairebé sis anys, i també ho ha fet a Revista del Vallès, Nació Granollers i Som Granollers. A les xarxes socials, sovint penja vídeos tot recitant poemes crítics sobre diversos temes.
Nascut a la plaça de la Corona, des de 1986 treballa com a oficial de notaria a un despatx del carrer Girona. “El treball em permet conèixer molta gent i constatar també que, a Granollers, hi ha uns quants que s’hi guanyen molt bé la vida”, diu. Amb una gran biblioteca en la qual no falten llibres de bibliòfil, antics i de vell, sent passió per autors com Borges, Machado, Pla, Sagarra, Foix…
Parella de la Mame, és pare d’una noia: la Mar, de 29 anys. Conegut a la ciutat, ha estat temptat en dues ocasions per dos grups polítics. I quan vol escampar la boira ho fa a un bosc que va comprar el seu pare a Santa Agnès de Malanyanes: “[…] Vaig néixer aquí, a prop d’un riu de blanques pedres; / sóc fill d’un bosc d’immensos pins i alzines velles; / net d’un jardí de mils colors i altíssims cedres; / d’un Granollers ple de corriols, arbres i estrelles.” Diuen que quan no pot anar al seu bosc, passeja pel cementiri.