El cruel mira l'altre i no veu rostre, només veu una categoria que rebutja

Miro arreu i veig mars de crueltat i gotes de compassió! / foto: Jeff Vincent Crueltat i compassió són termes antagònics, actituds morals i ètiques oposades, valors contraris. El cruel es complau a fer sofrir. El compassiu malda per evitar dolor als altres, els fa costat i acompanya. El món està inscrit, com afirma Joan-Carles Mèlich a Lógica de la crueldad (Herder, 2014) en la lògica de la crueltat. La compassió és una excepció que se n’allunya anant a contracorrent. Mèlich diu: “El cruel mira pero no ve [...] la mirada cruel es justificadora y legitimadora, es una mirada que tranquiliza comportamientos y acciones, es una mirada que le deja a uno dormir a pierna suelta.” La crueltat és sempre premeditada, preparada, i se sol exercir sobre persones o animals a qui el cruel no reconeix com a éssers que tenen rostre i veu, nom i cognom singulars. El cruel despulla l’altre de nom propi i en fa una categoria. En una categoria no hi ha pluralitat, la categoria iguala allò que és diferent. El cruel mira l’altre i no veu un rostre, només veu una categoria que rebutja, així pot actuar amb bestialitat, sense necessitat de disculpar-se amb ningú i sense sentir penediment. Forma part de la lògica de la crueltat tota llei que no contempli la diferència, la pluralitat o la complexitat, és a dir tota llei que no s’escrigui en lletra menuda i que no contempli el nom propi, el singular. Els nazis van convertir els jueus en paràsits, categoria sense dignitat humana, així que els podien gasejar sense contemplacions; en fer-ho els miraven i no veien humans i molt menys humans amb nom propi. A vegades triomfa la compassió, encara que no sigui lògica. La compassió és possiblement un dels valors ètics per excel·lència. El compassiu mira qui pateix, el veu i l’atén. En un món abocat a la competitivitat, l’extracció de talent d’allà on sigui i banyat de narcisisme, la compassió va contra la lògica imperant. Pensar en els altres, ser sensible al dolor dels altres no forma part de la lògica del mercat. Arthur Shopenhauer, adient per parlar de compassió, deia que la compassió és el fonament de la moral perquè impedeix que l’egoisme sigui el motor de la conducta i fa que el sofriment de l’altre sigui el meu sofriment. Miro arreu i veig mars de crueltat i gotes de compassió! Penso en l’educació. Eduquem la mirada compassiva? El sistema educatiu (no dic escolar!) permet que infants i adolescents visquin experiències de compassió? Els hem inscrit en la lògica de la crueltat?

El cruel mira l'altre i no veu rostre, només veu una categoria que rebutja

Mirar i no veure