Curiosos veïns
Si em fessin triar un parell d’objectes representatius d’aquells primers camacos que van/vam abandonar la Barcelona de la primera transició per instal·lar-nos al camp, el primer seria una guitarra acústica, versàtil, assequible, comunitària i universal. Una icona.
El segon seria el volum de John Seymour La vida en el campo y el horticultor autosuficiente, que l’editorial Blume va publicar en castellà l’any 1979. Un manual amb il·lustracions, explicacions exhaustives i idees pràctiques que es va fer molt popular perquè havia de permetre resoldre qualsevol dubte d’hortolans novells o experimentats, pagesos de tota la vida, successives generacions de neorurals, agricultors de les perifèries urbanes o cuidadors de pastanagues sembrades en tests. L’únic inconvenient era que la mida i el pes eren els d’una enciclopèdia més que no pas els d’un llibre de consulta ràpida a peu d’hort. De llavors ençà, els desplaçaments de població han estat constants i per motius diversos, fins al punt de modificar els paisatges i la manera de viure’ls.
Com ha passat arreu, les festes majors han hagut d’adaptar-se a les condicions i limitacions que la situació de pandèmia comporta. El cas de Corró d’Amunt no n’ha estat una excepció. L’associació de festa major ha sabut aglutinar els esforços d’entitats, institucions i persones per oferir al llarg del cap de setmana d’aquest 6 al 8 d’agost passat un programa integrador d’activitats tradicionals o noves pensades per a les diverses franges d’edat.
Per segona vegada, però, dies abans de la festa, els veïns i veïnes vam ser convidats a participar en una exposició virtual i –enguany– també presencial amb el títol “Curiós veí”. No és cap concurs, simplement es tracta de donar a conèixer, amb fotografies o vídeos, com és l’altre veïnat que ens envolta però que no sempre es deixa veure. De simple no ho és gaire. A més de paciència, cal conèixer els llocs on viuen, els seus costums, no fer soroll i saber quin és el moment oportú. Els resultats, un centenar llarg de documents visuals recollits a l’exposició que es va poder visitar a la sala del Consell de Poble, feien evident un exercici d’observació com també de relació exclusiva i efímera entre persones i aus, ratpenats, papallones, cabirols o àligues juntament amb l’espectacularitat de les seves formes i colors. Curiosos veïns encuriosits.
És el mateix caràcter efímer de les bombolles de Pep Bou –que va haver d’ampliar les representacions del seu Univers bombolla–, mestre a jugar a burlar les limitacions d’un itinerari brevíssim, per dotar de gruix poètic unes bombolles que continuen fascinant, arreu del món, a públics de totes les edats. Com també el swing, gairebé sempre optimista, que en mans de Vicky Amador i el seu grup Swing Plaça Vella va ser com la música de fons per a una festa major renovada en la qual no hi van faltar el cant dels Goigs a Sant Mamet, sardanes, havaneres i jocs.
Si amb totes les dificultats derivades de la Covid-19, l’associació de festa major va aconseguir que es respirés un clima de festa a partir de la diversitat de persones, procedències i il·lusions, tot fa pensar en un futur participatiu i entusiasta, acolorit com una papallona i robust com una bombolla.
Alguns en diuen Patrimoni Immaterial.
