Menys exòtic però infinitament més present en la vida quotidiana és el substantiu 'crèdit'
D’actes, credencials i acreditacions (II)
Enllestits els derivats vulgars del verb creure, passem als cultes, més nombrosos i més pintorescos (entre els quals els dos que ens ocupen). I el primer, d’entrada, directe al fetge. Segurament un dels mots més bonics que poblen els nostres diccionaris: credença. És molt probable…
