D’actes, credencials i acreditacions (II)
Enllestits els derivats vulgars del verb creure, passem als cultes, més nombrosos i més pintorescos (entre els quals els dos que ens ocupen). I el primer, d’entrada, directe al fetge. Segurament un dels mots més bonics que poblen els nostres diccionaris: credença. És molt probable que no l’hàgiu fet servir mai, però encara ho és més que n’hàgiu vist una i l’hàgiu anomenada amb un altre nom. Una credença és una tauleta per dipositar-hi els objectes del servei de taula, o bé per als instruments…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't