| 09:00
Opinió

Menys exòtic però infinitament més present en la vida quotidiana és el substantiu 'crèdit'

D’actes, credencials i acreditacions (II)

Enllestits els derivats vulgars del verb creure, passem als cultes, més nombrosos i més pintorescos (entre els quals els dos que ens ocupen). I el primer, d’entrada, directe al fetge. Segurament un dels mots més bonics que poblen els nostres diccionaris: credença. És molt probable que no l’hàgiu fet servir mai, però encara ho és més que n’hàgiu vist una i l’hàgiu anomenada amb un altre nom. Una credença és una tauleta per dipositar-hi els objectes del servei de taula, o bé per als instruments…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't