Esteve Vila, impressor

Dimecres, cafè a la cafeteria Alora de l’estació d’autobusos amb l’impressor jubilat Esteve Vila Gironella (Granollers, 1935). Abans d’entrar en conversa em mostra el darrer número de la revista Ressò. Taller de Comunicació de la Gent Gran, corresponent a aquest mes de juliol. Jubilat, l’impressor dedica bona part del temps a l’elaboració i l’edició d’una publicació mensual que ja va pel número 179. Ho fa, afirma, amb la mateixa passió i afició amb què va editar a la impremta altres publicacions al llarg de la seva vida professional. Feta gairebé de forma artesanal, la revista recull uns quants escrits dels membres d’un grup que va tenir en el desaparegut Josep Jerez un dels seus màxims representants. Integrat per una vintena de persones, els de Ressò es troben dues vegades a la setmana al local que tenen al Club Sant Jordi i allà parlen, preparen les excursions culturals i redacten els escrits que després sortiran a la revista. La confecció, edició i elaboració final de tots els textos corren pel seu compte. L’impressor, de 83 anys, fa totes aquestes tasques en el mateix espai [carrer del Lliri 46] en el qual va entrar a treballar com a aprenent als 14 anys. La impremta es deia aleshores Gràfiques Carrera i era propietat de Fernando Carrera, conegut falangista que, gràcies a la seva vinculació amb els del règim, imprimia publicacions de la Prensa del Movimiento, cas de la revista Estilo reconvertida després en Vallés. En repassar aquesta etapa l’Esteve encara recorda “les moltes visites que hi realitzaven els mandataris de Falange per revisar els textos i censurar-ne, si convenia, el contingut”. Més enllà d’aquestes qüestions, l’impressor destaca el suport i la confiança que va dipositar en ell el propietari del negoci. Enamorat de la feina, el vailet aprenent que va tenir com a mestres impressors els germans Lluís i Víctor Pey, va adquirir en pocs anys noves responsabilitats i va passar a fer les funcions d’encarregat. Superada la postguerra, els anys 50 i 60 van ser especialment bons per a les impremtes, fet pel qual els linotipistes i tipògrafs eren professionals molt buscats. En ple desenvolupament industrial, Gràfiques Carrera tenia 14 treballadors i feia comandes per a Estabanell Energia, Roca Umbert, Torras Villà, Bendibèrica i altres empreses de la família Brustenga de Santa Eulàlia. Sempre ben representada pel sector, Esteve Vila repassa les impremtes més rellevants que hi havia aleshores a Granollers: Impremta Garrell, empresa pionera fundada el 1886 per Esteve Garrell Escorsell, que va editar El Congost; Gràfiques Garrell, d’Amador Garrell Alsina, editor de La Gralla i autor del llibre Granollers Vila Oberta; Impremta Ulldemolins; Impremta Busquets-Roca, de la qual van sorgir més tard la Impremta Busquets i la Impremta Roca, i Impremta Cucurella. Els pares franciscans van disposar també d’impremta pròpia. Ja desaparegudes algunes d’elles, el sector continua representat actualment per les impremtes Bengar, Igrafic, Gràfiques Garrell, Gràfics Joseph, Busquets, Gargot... Arraconades i oblidades ja gairebé les màquines tipogràfiques, ara treballen a partir de les múltiples possibilitats que ofereixen l’offset i la impressió digital. Esteve Vila, mestre tipògraf, destaca els grans canvis que ha experimentat un sector que està sempre en constant evolució. Segons ell, aquestes transformacions van començar a principis dels anys 70, una època en la qual va decidir comprar la impremta amb el suport de la seva dona, Eugènia Martínez, a la família Carrera. Convertit des d’aleshores en Vila Impressor, SL, el negoci, assenyala, “ens ha permès –treballant molt, això sí–, tirar endavant”. Després de la seva jubilació la impremta va passar a mans de la seva filla Teresa –fet del qual està especialment satisfet–. Ajudada pels seus dos fills, Quico i Pau, la impremta Vila continua oferint als clients els serveis de l’edició de revistes i llibres, catàlegs i tríptics, adhesius, targetes, sobres i bosses, capses, carpetes, calendaris, loteria, nadales, plòters, cartells... Lligats tots amb el sector d’una manera o altra, el seu fill Jordi treballa en el camp editorial. Vitalista i actiu, l’Esteve ha participat en la mesura que ha pogut en unes quantes iniciatives de caràcter social. Durant molts anys va fer de voluntari a El Xiprer, i en fa 17 que forma part del grup de persones que atén el servei de Bibliosalut que l’Ajuntament ofereix a l’Hospital General de Granollers. Ja de tornada a la impremta, m’ensenya les velles caixes de tipografia i m’explica com i de quina manera van treballar durant molts anys. El regal que em fa –les quatre lletres tipogràfiques tipus Helvètica 24 que configuren el meu nom– és tot un detall que agraeixo.

Esteve Vila, impressor

D’aprenent a mestre