Per escriure cal tenir coses per explicar i fer-ho amb una veu pròpia

Dilluns 13 de desembre de 2021
Capvespre
Acabo de llegir Nosaltres després, de Sílvia Soler (Univers, 2021). Fa uns dies vaig sentir algú que deia que li agradava llegir els llibres dels autors amb qui aniria a fer un cafè i vaig pensar que era una bona definició. M’agradaria anar a fer un cafè amb la Sílvia Soler. Les seves novel·les traspuen bellesa: entorns bonics on m’agradaria estar, personatges a qui m’agradaria conèixer, situacions quotidianes que podria haver viscut… Per tot això, i per narrar d’una forma tan planera les situacions més senzilles al voltant de l’amistat, l’amor i del pas del temps, m’agradaria anar a fer un cafè amb ella.

Dimarts 14 de desembre de 2021
Nit
Matí de boira ploranera. L’entrada de casa és a banda nord i està ben molla, talment com si hagi plogut. El boix grèvol, farcit de ramells de drupes roges que semblen decoració de Nadal, agraeix aquesta humitat. Al migdia surt el sol i s’està millor. Passo la tarda fent la revisió de la segona correcció de la novel·la nova. L’any 2021 ha pujat la venda de llibres a Catalunya un 15%, el millor any de l’última dècada, però sense arribar a les xifres d’abans de la crisi econòmica del 2008. S’han entregat els premis de la Nit de Santa Llúcia i el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil s’ha declarat desert. I crec que aquestes dues notícies juntes ens han de fer pensar que darrere de cada llibre hi ha un autor i que dedicar-se a escriure a casa nostra és viure amb unes condicions molt precàries.

Dimecres 15 de desembre de 2021
Nit
Fa sol. Avui comença la vacunació dels nens de 5 a 11 anys. Entretant continuen augmentant els casos de covid i a l’escola ens han confinat un altre grup. És dia d’entrega del Dietari, miro d’acabar aviat perquè tinc una reunió amb el jurat del Concurs de relats Ricard Pujolràs i després, sopar familiar.

Dijous 16 de desembre de 2021
Tarda
Ens confinen un altre grup, és un degoteig continu. El preu de la llum no para de pujar, és indecent.

Divendres 17 de desembre de 2021
Nit
Aquest matí tenia la trobada amb els alumnes del Cor de Maria de primer i quart d’ESO, a Sant Celoni. Una de les preguntes que sorgeix sovint és en quin moment neix la necessitat d’escriure. Sempre m’ha interessat la comunicació, molt abans de saber que volia ser escriptora. Hauria pogut canalitzar aquesta necessitat amb algun altre art (pintura, escultura, fotografia…). Per escriure cal tenir coses per explicar i fer-ho amb una veu pròpia. Crec que li vaig sentir dir al periodista Manel Cuyàs: “Per fer el que fan els altres ja hi ha els altres.”
A la tarda he presentat Cabells de gebre a la biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor. Ha estat la darrera presentació d’aquest 2021 i ha sigut molt especial. Han muntat un raconet molt ben ambientat, com si fos la cova de la Mel (la lloba), amb una figura d’un llop de mida real gentilesa de Signatus, el Centre d’Estudi i Divulgació del Llop, que té la seu a Sant Pere de Vilamajor. La Cristina, la directora, ha demanat al públic que em presentés i ha donat un cabdell de llana de color a cadascú que ha intervingut. La Mercè Miró ha fet la lectura dramatitzada d’alguns fragments presentant els personatges femenins més emblemàtics de la novel·la i en una cua feta de trossos de tela blanca, que simbolitzaven els cabells de la Blanca, hi han anat trenant els cabdells de llana de diferents colors per a cadascun d’aquests personatges. Un símbol molt ben trobat de la dedicatòria del llibre: “[…] Jo soc totes les dones que viuen en mi.” I la Blanca, també. És totes les dones que viuen en ella.

Dissabte 18 de desembre de 2021
Tarda
Tenia ganes d’anar a la manifestació a Barcelona a favor de la immersió lingüística, però m’he aixecat amb migranya i m’he quedat a casa. Ens confinen un altre grup a l’escola. Ja en són cinc.

Diumenge 19 de desembre de 2021
Nit
Fa sol, però bastant fred. Mirem La Marató des del sofà, colpits per la multitud de testimonis valents que han sortit a explicar la seva experiència. Mentre intento distreure la tristor jugant al Paraulògic, el joc de moda de confegir paraules en català a partir de set lletres, fent servir sempre la del mig. La realitat és massa punyent: l’any 2020 van morir moltes més persones per suïcidi que per accident de trànsit. Urgeixen molts més programes com aquest per trencar l’estigma social de totes aquestes malalties i molts diners per continuar estudiant-les i avançar en el seu tractament.