Treballar en xarxa des de la igualtat i l’equitat entre agents és el gran repte del tercer sector i el futur de l’acció social

El tercer sector social viu des de fa temps immers en un procés de globalització constant i inexorable. Una situació que ha convertit la realitat de moltes entitats en una lluita desigual per a la viabilitat dels seus projectes de proximitat i que recorda a la de David contra Goliat. Altres sectors com el comerç, la restauració o fins i tot les ciutats ja han estat víctimes d’una globalització que, en mans de grups reduïts de poder, modifica models socials, polítics i econòmics que ens afecten a tothom. I el més preocupant: cada cop la distància entre l’òrgan de decisió i els usuaris o usuàries finals és més gran i en conseqüència les respostes als reptes, menys eficaces i eficients. Des de fa temps, grans entitats, patronats amb enormes recursos econòmics o grans cooperatives de serveis aterren a pobles i ciutats a desenvolupar els seus projectes socials. Aquest fet, que en si mateix hauria de ser enriquidor i positiu per desenvolupar el gran compromís de millorar qualsevol situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social, esdevé en moltes ocasions estèril sense la proximitat i el treball de carrer que tenen entitats més humils però amb una implantació territorial treballada durant anys. Cal sumar, no restar ni dividir; cal teixir aliances que permetin, des de la diversitat i les diferències, treballar en xarxa aprofitant al màxim els diferents recursos, coneixements i experiències que cadascú pot aportar. I no sempre, com a sector, ho estem assolint. Sembla impossible però a vegades també som influenciats per situacions d’egocentrisme, de lluites de poder i/o ambicions que comporten competències entre entitats, amb molts recursos i pocs coneixements del territori, i entitats de base, de carrer, de les que trepitgen, escolten, comparteixen temps i espais amb usuaris i usuàries coneixent noms i cognoms de la gent, dels espais naturals, dels animals o els petits detalls que marquen diferències d’aquells i aquelles a qui dirigeixen projectes i activitats. Personalment considero la proximitat com un valor irrenunciable en la meva tasca. Em sento còmode i més eficaç compartint converses amb representants d’entitats amb les quals aprenc, visc i em continuen fent creure en la vocació social com a compromís amb les persones. Comparteixo amb elles realitats i el dia a dia de gent en risc de vulnerabilitat amb els qui ens mirem als ulls, ens saludem amb una encaixada de mans o plorem i riem davant les injustícies o la solució de qualsevol situació. Sí, soc com molts i moltes directors, educadors o voluntaris que emocionen i s’emocionen abraçant, empatitzant, escoltant o parlant, però sobretot establint contacte amb el carrer i la seva gent. Però en la societat actual l’equilibri de models, formats i estratègies apropa més a l’èxit. I això significa valorar les potencialitats i recursos de les grans entitats, que tenen projectes d’altíssima qualitat que es poden replicar a la nostra comarca i fer un salt qualitatiu a la nostra feina però també, respectar, valorar i recolzar la gran feina de les petites entitats que coneixen de prop les necessitats de cada municipi i la realitat de cada persona. Treballar en xarxa des de la igualtat i l’equitat entre agents és el gran repte del tercer sector i el futur de l’acció social. Aliances per treballar entitats petites i grans, de fora i de dins i de diferents col·lectius, és el futur. Cal tenir una memòria eidètica que ens deixi gran capacitat de detalls de les entitats petites i una memòria metacognitiva que ens ofereixi la visió global de les grans entitats per generar les sinergies i col·laboracions imprescindibles que ens apropin més als objectius: la millora de les situacions de col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió social. Aquests últims anys, des de REIR hem promogut acords amb entitats com Save The Children, CaixaProInfancia, la Fundació Probitas, l’Escola Pia Granollers, l’Escola Ginebró... i hem desenvolupat trobades i converses amb el Viver de Bell Lloc, El Xiprer... Tot aquest treball s’ha realitzat amb l’únic propòsit de sumar, sumar recursos, expertesa i coneixement per donar una resposta més adient i lluitar per crear una xarxa del tercer sector a la comarca. Per acabar, sempre tinc molt present aquesta frase: “Molta gent fent petites coses fan coses molt grans.” Donem suport a les entitats petites que treballen des de la proximitat, facilitem aliances amb grans entitats que aportin idees i recursos i, sobretot, intentem no perdre una perspectiva: el món social ha de buscar la millora de les condicions de la població o de la realitat a la qual està destinada. I junts serem més i millors.