| 13:51
Opinió

Pauet Puig i Pagès, empresari (1930-2021)

De Can Puig de les conserves i els pinyons

Tenia 91 anys i va morir el 23 de gener passat. Vidu de Conxita Roig, Pau Puig i Pagés (Granollers, 1930-2021) formava part de la nissaga familiar dels coneguts popularment com a can Puig dels pinyons, per la vinculació a l’empresa que va fundar entre 1922 i 1923 el seu avi, Pablo Puig Sallés. Segons recull l’historiador Francesc Sánchez al llibre L’Abans de Granollers. Recull gràfic 1882-1965 (Efadós Editorial, 2003), Puig Sallés va arribar a Granollers el 1908 procedent de Can Maymó –llavors a la Roca i, des de la segregació, a Vilanova–, on feia de masover. Als anys 20 va començar a tractar amb fruits secs i va obrir una empresa de manipulació i de conserves (Conserves Puig) a la seva residència del carrer Ricomà, amb llargada fins al carrer Barcelona. Posteriorment va haver d’adquirir un local més gran, també al carrer Ricomà però amb sortida pel carrer de Sant Jaume. En poc temps la firma va comptar amb un nombre de treballadors notable, la majoria dones.

Explica l’historiador Francesc Sánchez que “els fruits secs s’anaven a buscar a les cases de pagès de Granollers o de poblacions veïnes”. Nous, ametlles i pinyons eren alguns dels fruits més utilitzats. Les esclòfies es posaven a la venda per utilitzar-les com a material de combustió per a estufes i cuines econòmiques. Com molts granollerins bé recorden, un dels productes estrella de Can Puig va ser la llet condensada d’ametlles. Segons es pot llegir en un anunci publicat l’1 de gener de 1941 al Butlletí de l’Agrupació Excursionista de Granollers, la fàbrica de conserves vegetals, marca Tres Pins, telèfon 180 i amb seu al carrer Ricomà, 125, era dirigida ja pel seu fill Santiago Puig, mentre que també participaven en el negoci els altres dos fills: en Fermí i en Rafael. Amb el pas dels anys i amb participació en diferents negocis, els tres germans van donar pas als seus cinc fills. Dos d’ells, en Paulí i en Pauet, van continuar amb el negoci de les conserves i els fruits secs respectivament. Tancada l’empresa de conserves als anys 80, Frutos Secos Puig es va instal·lar al polígon del Ramassar, i va acabar la seva activitat el febrer de 2016 a causa, segons va declarar en Santi Puig Roig a EL 9 NOU el 15 de febrer, de “la dràstica caiguda de la producció del pinyó a causa de la plaga que afecta els pins pinyoners”.

Perfilada, doncs, la trajectòria dels Puig dels pinyons, el cas de Pau Puig i Pagés, en Pauet Puig com li deia tothom, presenta singularitats destacables, ja que va ser un home amb una relació estreta amb la ciutat. Fill del carrer Ricomà, va fer els primers estudis al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana de Manlleu i després va acabar els de Peritatge Mercantil. Bolcat als negocis familiars, els anys 1961, 1962 i 1963 va ser regidor d’Hisenda de l’Ajuntament, un curt i convuls període en el qual va coincidir amb tres alcaldes: Carlos Font Llopart, Joaquim Trullàs i Francesc Llobet. Va ser també president del CF Atlètic del Vallès, vicepresident de la Creu Roja, president de l’Associació d’Empresaris Elaboradors de Pinyons i vicepresident executiu de la Caixa de Crèdit Granollers. Aquesta societat cooperativa, posada en marxa als anys 70, va ser impulsada sobretot pels granollerins Francesc Parellada, Josep Oriol Muntanya, Pius Canal Anfres, Frederic Aragonès, Josep Pibernat i el propi Pauet. Als anys 80 va ser absorbida per Caja Madrid. En Pauet va ser guardonat amb la Insígnia d’Or de la Fundació Privada Vallès Oriental (FPVO) per la seva vinculació i compromís amb l’entitat.

En Pauet també era ben conegut per fundar la immobiliària Inmogra, SA, el 1965. A Granollers i comarca són moltes les promocions que han aixecat en els darrers 50 anys. Hàbil home de negocis, repetia sovint que “al matí comprava i a la tarda venia”. I va participar en molts altres negocis, segons s’ha pogut llegir en una esquela a La Vanguardia. Per cert, em costa d’entendre que la família no publiqués l’esquela en aquest periòdic, que sí que es va fer ressò de la seva mort. Tot i els anys, en Pauet va viatjar fins que va poder i era habitual als concerts de jazz del Casino. Propietari del considerat per molts com el millor àtic de Granollers, al carrer Girona, els seus funerals es van fer a Sant Esteve.

Amb el record dels temps passats, Conserves Puig encara és ben present a l’imaginari gastronòmic de la mà del membre de la nissaga i prestigiós cuiner Fermí Puig i ho és gràcies a un dels seus plats preferits: els rovellons de botó a la vinagreta.