De l’art salvaguardat a la Guerra Civil
Passat l’estiu, encara queden dies per a la clausura de l’exposició “Arqueologia d’un inventari. Vida i política de la salvaguarda a Granollers 1936-2021” al Museu de Granollers. Inaugurada al maig, se’n pot gaudir a la sala Espai Obert fins al 26 de setembre. L’atenció mediàtica mostrada evidencia l’interès que encara desperten uns quants temes de la Guerra Civil. “Arqueologia d’un inventari” parteix d’una recerca artística als dipòsits del Museu basada en la identificació de les obres d’art custodiades durant la Guerra Civil que encara romanen a l’equipament municipal. Es tracta d’un projecte produït per la Xarxa Transversal de la Diputació. Deu artistes van ser convidats a entrar als dipòsits dels museus dels deu municipis de la Xarxa amb el propòsit de crear una obra nova, inèdita i original, tot estirant el fil d’allò que els cridés més l’atenció. A Granollers, aquest treball ha anat a càrrec d’Ignasi Prat i Altimira (Sant Esteve de Palautordera, 1981).
Graduat superior en fotografia, llicenciat en Belles Arts i màster en Producció i investigació artística per la UB, i doctorand d’Arts i Estudis Culturals a BAU/UVIC, Ignasi Prat ha fet una intensa recerca sobre un fons ja documentat que calia ressituar en el temps. Una tasca ingent d’un any per a la qual va comptar amb l’ajut de Frederic Montornés, comissari del projecte; Glòria Fusté i de Marc Guàrdia, coordinadora i conservador del Museu, i Cinta Cantarell, historiadora, autora del treball La Guerra Civil i la salvaguarda del patrimoni històric i artístic a Granollers (al llibre Ponències del Centre d’Estudis, 2016).
Cinta Cantarell explica que unes quantes persones de Granollers i comarca es van jugar gairebé la vida per salvaguardar un patrimoni històric i artístic, que va ser objecte de destrucció general els primers dies de la Guerra Civil per part d’alguns revolucionaris després del cop d’estat del 18 de juliol de 1936. Entre les persones que van participar en la salvaguarda van destacar Josep Maria Ruera, Esteve Velilla, Salvador Mas, Miquel Montagud, Antoni Vidal, Vicenç Albarranch, Hilari Brugarolas, Ramon Mestre… Segons un inventari de 1936, a la comarca es van recuperar prop de 8.000 peces. Acabada la guerra, tant representants eclesiàstics com particulars van recuperar 4.186 peces. L’últim inventari, amb data 13 de juliol de 1939, “año de la victoria”, porta la signatura de Miquel Montagud i Borja.
Segons Ignasi Prat, una vegada tornades 4.186 peces als seus amos, al Museu n’hi haurien d’haver quedat 3.686, de les quals unes 3.000 corresponen a rajoles de la Torre Tavarnera de Vallromanes. La seva recerca artística, doncs, es va centrar a fotografiar les 686 peces restants i documentar-les degudament, cosa que s’ha pogut fer amb 56 objectes. Es tracta de pots de ceràmica, pintures, morters, mènsules i capitells de l’església de Sant Esteve… “El projecte ens permet conèixer un episodi poc conegut sobre un conjunt de peces de molt poc valor artístic però d’un gran valor històric”, diu l’Ignasi Prat.
Gràcies a treballs com el seu, s’amplia el coneixement d’aquells temps, d’aquí la importància que té la publicació del catàleg Arqueologia d’un inventari (Museu de Granollers, 2021). Segons l’autor, “la gran majoria del fons existent prové d’edificis eclesiàstics i de finques de famílies poderoses, les obres de les quals eren les més amenaçades”. L’artista contextualitza també la destrucció de patrimoni els primers dies de la Guerra Civil: “Els objectes més desafortunats van ser cremats, afusellats o destruïts de bon començament per diferents col·lectius, sobretot anarquistes, com una forma d’erradicar símbols opressors.”
En paral·lel a aquest treball, l’investigador ha documentat la relació de les cases d’on procedien la majoria de les peces que es van dipositar a la Casa Molina i que van ser exposades el 1938. Les cases ofereixen una cartografia d’emplaçaments històrics de les famílies poderoses de la comarca.
Artista resident a l’Espai d’Arts de Roca Umbert, l’Ignasi treballa com a artista i docent entre Barcelona i Granollers. El resultat de les seves investigacions s’ha pogut veure en centres com el MUSAC de Lleó; el CCC del Carme, a València; l’Arts Santa Mònica i La Capella, a Barcelona; l’Espace Nicole Ginoux, a Le Beffroi de Montrouge (França), o el Centro Cultural Conde Duque de Madrid.