Roser Rodríguez, directora de Serveis d'Arxiu i Gestió Documental de l'Ajuntament de Granollers

Dilluns al matí. Entrevista a l’edifici municipal del carrer Sant Josep amb Roser Rodríguez Baches (Granollers, 1960), directora de Serveis de l’Arxiu i Gestió Documental de l’Ajuntament de Granollers. Llicenciada en Filosofia i Lletres i amb un postgrau en Documentació, ja fa uns quants anys que està lligada a l’Arxiu Municipal de Granollers (AMGr). Durant el període 2016-2019, va ser gerent de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, “el millor projecte cultural que té la ciutat”, afirma. Enllestida aquesta experiència, va tornar al Servei d’Arxiu. Aquests dimarts ha presentat els nous projectes de la seva àrea, coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Arxius. L’AMGr es pot consultar físicament al carrer Sant Josep i al carrer Olivar, on comparteix espai amb l’Arxiu Comarcal, i ofereix xifres sensacionals: 65 fons o col·leccions de documentació, 3.792,1 metres de documents, 362.259 imatges (1878 a 2006), 1.905 pergamins (segle XII a 1800), 2.658 programes de mà de cinema (1903 a 1970), 1.200 mapes i plànols (1880 a 2001), 350 documents sonors (1974 a 2001), 490 documents audiovisuals (1914 a 2010), 280 entrevistes a testimonis (1985 a 2018) i 261.961 pàgines de documents a l’Arxiu Digital (1842 a 2017). Fins fa uns anys, tot aquest material es podia consultar només presencialment, però la digitalització permet fer-ho ara via internet. Rodríguez destaca “el treball ingent” que s’ha fet la darrera dècada: “L’AMGr es troba entre els millors de Catalunya.” Emmirallat en l’Arxiu de Girona, l’AMGr ha anat bastint “les bases de l’arxiu del segle XXI”, un arxiu que, com ja és prou conegut, té els seus fonaments en la feina impulsada en els durs anys 80 del segle passat per l’arxiver Lluís Tintó, ara jubilat. D’acord amb la cronologia municipal de fites, es pot dir, afirma la Roser, que l’Arxiu va començar a existir com a tal el juny de 2002. “Fins aleshores hi havia tres grans dipòsits de documentació, amb uns 2.000 metres lineals de papers sense inventariar ni classificar, ni tan sols conservats en bones condicions”, diu. Des d’aleshores, el procés ha anat tancant un munt de fases: l’aprovació del Pla Director de l’Arxiu i l’ampliació dels armaris compactes del soterrani de l’edifici de Sant Josep (2003), el conveni de gestió conjunta de l’Arxiu Comarcal i la inauguració de l’equipament (2005), la digitalització i la restauració de documents (2006), la presentació de l’Arxiu Digital i la seva ampliació amb més de 70.000 pàgines de premsa històrica digitalitzada, les exposicions de fotografies al vestíbul de l’Ajuntament (2012), la creació del seu Canal Youtube (2014), la concreció d’un únic Arxiu Digital que vincula premsa i papers d’arxiu amb 17.582 documents i 127.088 pàgines, l’hemeroteca municipal passant a formar part de l’Arxiu (2017), la creació del nou apartat d’Estudis i publicacions (2018), l’estrena a Instagram.... I aquests dies la participació en la campanya nacional “Arxivem la Covid-19”, de recollida de documents relacionats amb la pandèmia. Alguns detalls concrets que cal retenir: entre els documents estrella de l’AMGr destaquen el Llibre de Privilegis de la Vila (1252-1581), els 1.905 pergamins, una pel·lícula del 1914, el fons fotogràfic Torrabadella, la col·lecció de publicacions locals (des de l’Eco de Granollers de 1882 fins ara) o les donacions d’empreses, entitats i particulars... Tot això i més a l’abast de tothom a la pàgina web. Fàcil, ràpid i directe. La història de la ciutat a l’abast d’un clic. “Superada l’etapa de la recuperació i la conservació documental, ara el que toca és apostar per l’accessibilitat i convertir l’AMGr en l’arxiu de tothom: dels historiadors, dels estudiosos i dels ciutadans en general”, explica la Roser. La màxima responsable de l’Arxiu insisteix que el projecte disposa d’un gran equip de tècnics: Carme Pérez, Rosa Sánchez, Marina Muro, Laura Casanovas i Dolors Pedrosa, “així com d’uns quants col·laboradors voluntaris que fan una gran feina”, diu l’arxivera. Amb una sòlida consistència, a l’AMGr li pertocaria ara “pensar en la possibilitat de disposar d’un equipament singular, propi i cèntric”. Ella fa temps que té clar on el situaria. Casada amb el fotògraf Siqui Sánchez i amb dos fills, en Sergi i en Guillem –tots dos viuen i treballen a Berlín–, Rodríguez és una gran viatgera i des de fa anys que és sòcia de l’ONG Arxivers sense Fronteres.

Roser Rodríguez, directora de Serveis d'Arxiu i Gestió Documental de l'Ajuntament de Granollers

De l’arxiu de tothom