Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

Dilluns 7 de juny de 2021
Vespre
Sortim a caminar, el cel és net i lluent i fa calor. Treballo tot el dia a l’ordinador. A la tarda tinc una reunió on line per parlar del teatre del Vilamagore. Tot apunta que aquest any sí que podrem celebrar aquesta festa, que ja té 28 anys i que per setè any s’hi representaran algunes de les escenes de la meva novel·la Confidències d’una reina. No puc estar més agraïda! Catalunya ja té més de tres milions de persones vacunades amb la primera dosi i de mica en mica s’obre la porta a un temps millor. Aquesta nit torna el meu fill gran i la seva parella, que visquin altra vegada a Catalunya és una alegria.

Dimarts 8 de juny de 2021
Migdia
Avanço la feina, demà tinc un dia una mica atrafegat i no sé si podré escriure el Dietari, el deixo quasi acabat avui.

Dimecres 9 de juny de 2021
Tarda
Aquest matí tornem a tenir metge amb la mare. Fa dies que esperem aquesta visita amb neguit perquè ens han de donar resultats. Un mes enrere ens havien pintat un panorama bastant fosc. Hem estat molt agraïdes als sanitaris de la Unitat de Diagnòstic Ràpid de l’Hospital de Granollers que ens han atès excel·lentment i, per sort, el diagnòstic no té res a veure amb el que li havien pronosticat. Estem molt contentes i així que sortim truco a la família, que espera notícies. Moments feliços!

Dijous 10 de juny de 2021
Tarda
Cuixart presenta a recurs a TEDH d’Estrasburg contra la sentència del Suprem.
Han trobat el cos sense vida d’una menor. Es creu que podria ser d’una de les nenes desaparegudes a l’illa de Tenerife. Se’m fa molt difícil d’entendre que un pare pugui matar els fills per fer patir a la seva exparella. El meu cap es nega a pensar que aquestes persones que maten els fills a sang freda no siguin malalts mentals.

Divendres 11 de juny de 2021
Capvespre
Sortim a caminar de bon matí. Fa tanta calor que he fet el canvi de roba de l’armari. Turull també ha presentat recurs a Estrasburg. Avui és un dia especial, és l’aniversari del meu fill gran, tot i que ho celebrarem diumenge que hi serem tots. Al migdia m’escapo a dinar amb els mestres, torno aviat perquè el petit es gradua. Per la Covid no hi podem anar els familiars, però el vull veure abans de marxar. Gràcies a les tecnologies hem pogut seguir l’acte per internet.

Dissabte 12 de juny de 2021
Tarda
Acabo de llegir La drecera, de Miquel Martí i Serra. Una història explicada en primera persona per aquell nen que havia viscut a la casa d’uns masovers d’una família benestant a l’Empordà. Un llibre amb un llenguatge molt cuidat i que retrata amb detall un moment històric i el seu paisatge físic i humà. Salvant les distàncies, m’ha fet pensar molt en la meva infància en un petit poble del Baix Montseny. Jo vivia amb els pares en un carrer, que tot i ser del poble era urbanització, la resta de les cases eren segones residències. Els nens del carrer estaven tot l’estiu de vacances i sortien cada dia havent sopat a jugar una estona. Jo no sortia gairebé mai a la nit, perquè l’endemà els pares treballaven. Esperava amb candeletes que em convidessin a la piscina, que com que era privada hi havies d’anar amb un soci, o que algun diumenge els pares ens portessin a la platja. Malgrat haver respirat en més d’un moment aquell esperit de superioritat, la meva va ser una infància feliç perquè vaig poder jugar en llibertat: córrer entre els camps d’ordi, anar amb bicicleta pel poble, jugar a la riera… Sempre he cregut, com defensa Francesco Tonucci, que poder jugar sense l’acompanyament dels pares és molt important per al desenvolupament dels nens. En una vinyeta d’aquest prestigiós pedagog, una nena li deia enfadada a la seva mare: “Quan els adults jugueu, ho feu de nit i amagats a l’habitació i, quan nosaltres juguem, fins i tot poseu bancs perquè s’hi pugui asseure el públic.”

Diumenge 13 de juny de 2021
Vespre
Hem sortit a caminar tan d’hora que quan hem tornat de fer la ruta el bar del poble encara no havia obert i no hem pogut fer el cafè. Ho hem calculat malament. Matí de compres i dinar familiar. Mentre cuino escolto Un restaurant caníbal a Berlín de Catalunya Ràdio. Avui el nostre amic Joan hauria fet 55 anys i d’aquí a quatre dies farà un any que ens va deixar. Per això, aquesta tarda ens hem trobat en un camp del poble per plantar una alzina, recordar-lo i esperar junts la posta de sol mentre fèiem costat a la Montse.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Cal intervenció pública per afavorir l’ús del català?

En aquesta enquesta han votat 765 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't