De nens i gossos

Molts savis, entesos en educació i psicologia infantil, diuen que els infants que conviuen amb gossos –els gats fan una funció semblant– aprenen més fàcilment habilitats socials, són més capaços d’asserenar-se en situacions d’estrès, acostumen a ser més empàtics i, per damunt de tot, desenvolupen més fàcilment el seu sentit de la responsabilitat. Resulta més fàcil criticar que proposar i sabem que de formes de prendre decisions n’hi ha moltes: hi ha qui es deixa portar, és dòcil i obedient com un xai del ramat; hi ha qui és ferm, crític i no emprèn res sense haver ponderat meticulosament totes les opcions; hi ha atrevits que proven alternatives amb frenesí, infligint i infligint-se dany envà pel seu mal cap. Segur que prudència i risc es donen a parts semblants i que el gruix d’aquells que es deixen arrossegar és gran. Prendre decisions de calat personal requereix poder-se situar entre el risc i la prudència. Arbitrar per a tot un país, sigui petit o gran, no és decidir què vull fer a la vida! Dictar accions en moments d’emergència, posant en perill milers de vides, ha de ser terriblement colpidor i qui decideix deu sentir en el propi cos totes i cadascuna de les morts que se li poden atribuir per haver fet un mal pas. Compadeixo aquelles persones, les que siguin, que ara han de prendre decisions. Algunes les conec i em sembla veure, en el seu rostre, l’intens patiment que suporten. Per això el que dic és pensant en el dia després. Aquell dia, d’una punyetera vegada, hem de començar a encarar les coses pensant en els infants. En una antiga vinyeta de Tonucci, uns infants assisteixen a un congrés sobre problemes de la infància i diuen: “Em sembla que parlen de nosaltres, però no s’entén res.” Tampoc no podran entendre el món que els deixem. Pensem lleis, fem dictats, protocols, recomanacions, normes i rituals en clau d’adult. Per què ara mateix tenen més drets els gossos que els nens? Per què els infants s’han de quedar a casa essent els responsables d’aquell gos que surt tres cop al dia? Com és que hem pensat a deixar passejar gossos i no sortir els infants? Si la cura del gos els fa responsables, no els podríem deixar sortir com les seves mascotes? Ara el carrer és tan segur com hauria de ser sempre! L’endemà hem de fer la ciutat i la vida en clau d’infant perquè quan arribi la propera batzegada, que arribarà, els infants hi hagin pogut dir la seva!