Des de l’emissió de la sentència del TSJC, el 2009, les edificacions de l’illa del balneari Blancafort són il·legals

Benvolguts alcaldes i alcaldessa i els equips de govern municipal de la Garriga, que recolzats en informes dels serveis tècnics i jurídics municipals van permetre que es transgredís la normativa urbanística, establerta pel Pla General d’Ordenació Urbanística de la Garriga de 2001, referent al balneari Blancafort, Des de la societat civil garriguenca es van presentar instàncies a l’alcaldia i escrits a la premsa comarcal que denunciaven un ampli ventall d’il·legalitats comeses pels governs municipals de CiU, ERC, PSC-PSOE des de l’inici de l’any 2003 fins al 2005. Resumint-ho breument, el 15 de novembre de 2002, EL 9 NOU publica el primer escrit: Balneari Blancafort un futur incert. El 17 de febrer de 2003, el govern de CiU concedeix llicència d’obres majors al “Projecte bàsic, per excavació i enderrocs al jardí del balneari Blancafort”. L’equip de govern atorga la llicència d’obres majors abans de rebre l’acord de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural i abans de l’aprovació de l’Estudi de Detall que preveu el Pla General d’Ordenació de 2001 (l’Estudi de Detall, l’equip de govern l’aprova el 6 de maig de 2003). A partir d’aquesta aprovació es produeixen les diverses il·legalitats urbanístiques. El 14 de juny es constitueix el nou govern municipal, ERC-PSC-PSOE, continuant amb les il·legalitats urbanístiques iniciades per CiU, fins al 3 maig de 2005, quan el Consistori d’ERC-PSC-PSOE aprova un Pla Especial que pretén legalitzar les il·legalitats comeses pels dos governs municipals. Una vegada aprovat el Pla, l’11 de maig l’envien al director general d’Urbanisme de la Generalitat, el 24 de maig el rei Joan Carles visita privadament el Balneari i el 13 de juliol la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona aprova definitivament el Pla Especial del balneari Blancafort. Davant d’aquesta greu irregularitat urbanística, el 25 de novembre de 2005, es presenta un recurs d’alçada davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, per l’aprovació del Pla Especial. El 17 de maig de 2006 es presenta recurs Contenciós Administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per l’aprovació del Pla Especial del balneari Blancafort per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. Finalment, el 20 de febrer de 2009, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya emet sentència: “Estimamos el presente recurso administrativo interpuesto por la representación de don Lluís Cuspinera Font, contra desestimación por silencio administrativo del recurso de alzada formulado ante el conseller de Política Territorial i Obres Públiques contra acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Barcelona de aprobación definitiva del Plan Especial del Balneario Blancafort, de fecha 13.7.2005; actos y Plan Especial que declaramos nulos de pleno derecho y sin efecto alguno. Sin efectuar pronunciamiento sobre las costas causadas. Sí por esta Sentencia, de la que se unirá certificación a los autos, lo pronunciamos, mandamos y firmamos.” Des de l’emissió de la sentència, han passat més de deu anys. Els responsables dels serveis tècnics i jurídics i els polítics dels equips de govern municipal (CiU i ERC-PSC-PSOE) que van permetre les irregularitats urbanístiques no han donat explicacions als garriguencs i garriguenques de la irresponsable actuació. Al llarg dels anys, a través d’escrits publicats a EL 9 NOU: Benvolguts (25-6-2012); Demanem transparència, ètica i estètica política (24-6-2013); Transparència, ètica i estètica dels polítics garriguencs (16-8-2013); Demanem transparència, ètica i estètica (2) (4-11-2013); Demanem transparència, ètica, i estètica (i 3) (3-1-2014), Transparència, transparència, transparència... (17-4-2014); Expolítics i tècnics garriguencs no responen (5-2-2016). Amb tots aquests recordatoris al llarg dels anys no han estat capaços de donar explicacions. On tenen amagada la transparència, l’ètica i l’estètica política. De nou, als expolítics i serveis tècnics del govern municipal de la Garriga (CiU i PSC-PSOE) de 2002 a 2009, se’ls demana transparència, ètica i estètica. L‘anterior equip de govern municipal garriguenc (CiU-Acord) va presentar a la ciutadania l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Consultat l’esmentat Avanç, es detecta en la pàgina 62 de la Memòria en l’apartat 2. Interpretació de la situació de la Garriga, es presenta un quadre DAFO que recull els aspectes: Debilitats, Oportunitats, Fortaleses i Amenaces (DAFO). En l’apartat de Debilitats, manca la singular i greu debilitat de la situació urbanística en què es troba l’illa del balneari Blancafort. Ha arribat el moment de posar sobre la taula la sentència en què es llegeix: “[...] actos i Plan Especial que Declaramos nulos de pleno derecho [...]” i, negociar amb la propietat del Balneari, la legalització urbanística de la totalitat de l’illa, proposant i exigint que en surti beneficiada la Garriga. Des de l’emissió de la sentència, el 2009, les edificacions de l’illa són il·legals.

Des de l’emissió de la sentència del TSJC, el 2009, les edificacions de l’illa del balneari Blancafort són il·legals

De nou es demana transparència, ètica i estètica als expolítics garriguencs