El bisbe Jaume ha estat per a mi un exemple de servei, de sacerdoci i d’humilitat aquests darrers anys

Se’m fa difícil escriure sobre el bisbe Jaume. Jo coneixia el mossèn Jaume professor de la facultat en la meva època de seminari. O el mossèn Jaume amb fama d’expert canonista i home de molta cultura. Jo hi vaig ser, quan encara era seminarista, a la seva ordenació com a bisbe auxiliar de Barcelona el 1993. Ara fa quatre anys, però, quan em vam enviar a Sant Esteve de Granollers, he conegut al bisbe Jaume –i perdoneu-me l’expressió– com un company en la fe i en servei humil a l’Església. A més de la missa de diumenge –o les misses quan li demanava, sempre amb un sí per part seva– dia rere dia cap a les 7 del vespre venia ell a Sant Esteve i seia al darrer banc de la capella del Santíssim on se celebra la missa diària. Llegia sempre algun llibre i meditava. Jo alguns dies entrava i per sorprendre’l m’agenollava al reclinatori del banc del darrere al seu i a cau d’orella li deia: “Em dona algun consell, senyor bisbe, amb el llibre que té entre mans?” I ell amb la seva ironia sempre tenia alguna paraula o frase oportuna. En aquest temps el bon Déu ha regalat a la parròquia una bona colla de joves acòlits, alguns d’altres països. Jo li demanava que els aconsellés. I sempre repetia la mateixa frase quan es dirigia a algun en acabar la Missa: “Seràs sant?” A la resposta més o menys general de: “Ho intentaré” o “és difícil”, ell sempre deia: “No!: has de ser sant!” He vist alguns d’aquests joves plorar davant de la seva tomba… He descobert que cada home i cada dona que intenta donar la vida per Déu i pels altres són un regal i que és una llàstima que no puguem conèixer en profunditat cada regal de Déu. Aquell mossèn Jaume que a aquell capellà jove li semblava que era inaccessible fa anys per la seva tasca episcopal o el seu tarannà seriós o senyorial, ha estat per a mi un exemple de servei, de sacerdoci i d’humilitat aquests darrers anys. Al segon calaix de la sagristia roman la seva mitra i el seu solideu, solideu que ell feia servir cada diumenge. I mentre jo sigui rector de Sant Esteve allà hi seran… Aquí sempre serà la seva darrera casa eclesial a la terra; i molt més amb la seva decisió d’honorar-nos sent enterrat a Sant Esteve. Gràcies, senyor bisbe, per estimar-nos fins al final. El dilluns 4 de febrer a les 8 del vespre oferirem de nou la Missa per vostè. Pregui per la parròquia i per tot Granollers!

El bisbe Jaume ha estat per a mi un exemple de servei, de sacerdoci i d’humilitat aquests darrers anys

De Sant Esteve de Granollers a l’eternitat