Molts autors ja estan d’acord que ens trobem a la fi de l’era industrial, una era que s’ha distingit per la transformació sense límits dels recursos naturals

En aquestes últimes setmanes, al marge de la moció de censura i del canvi de govern, han succeït una sèrie d’esdeveniments que posen de manifest maneres diferents d’entendre el món i el futur. Durant la segona setmana de juny hi va haver a Torí la trobada anual del Club Bildeberg. El Club Bildeberg va néixer l’any 1954 i a la seva trobada anual reuneix un “selecte i exclusiu” grup de persones de tot el món: són uns 130 mandataris, banquers, directors d’importants mitjans de comunicació o directius d’empreses com ara Google, Deutsche Bank, Vodafone, Shell... De l’Estat espanyol hi van anar personatges com ara: Soraya Sáenz de Santamaría, Albert Rivera, Ana Botín, José Luís Cebrián... Aïllats de tothom i envoltats de grans mesures de seguretat tracten en absolut secretisme temes com ara el futur de l’energia, el control de tota l’alimentació, què cal fer amb la immigració... Temes tan importants, i que ens afecten a tots d’una manera ben vital, són debatuts en absolut secretisme per una elit que s’erigeix com a govern mundial a l’ombra. També en una d’aquestes últimes dates, el dissabte 26 de maig, es va celebrar a Granollers, a la tradicional plaça dels Porcs, la 1a Fira d’Economia Social i Solidària. La fira se celebrava en un espai ben obert, en un ambient de festa on la gent es trobava, passejava, parlava... Va ser una trobada on l’economia i la vida s’entenia a partir de principis com ara la cooperació i la solidaritat. Hi havia propostes sobre com reduir el consum energètic, com ara la llum o el gas, de com seguir una alimentació ecològica d’acord amb els principis de l’agroecologia, de com organitzar assegurances de la llar i altres propostes de consum responsable. La majoria de propostes estaven organitzades en forma de cooperatives o d’associacions. Unes propostes econòmiques no avalades per grans personalitats mediàtiques, sinó per molta gent que, per sobretot de tot, d’una manera oberta i clara, prioritzen el bé comú. Va sorprendre la quantitat de gent que va passar per la fira, l’interès generat i els contractes que es van arribar a fer. La comparació de les dues realitats que s’han esdevingut en poc temps de diferència fa reflexionar sobre com encarem el nostre futur, la força que podem tenir la gent del carrer i qui ho decideix. Molts autors ja estan d’acord que ens trobem a la fi de l’era industrial, una era que s’ha distingit per la transformació sense límits dels recursos naturals i per l’obtenció d’importants beneficis per part d’alguns. Les fonts d’energia per portar a terme aquestes transformacions han estat les energies fòssils. Davant d’aquesta situació s’han organitzat moviments d’esquerra que han lluitat perquè el repartiment dels beneficis arribés a més gent i així es pogués augmentar el benestar de tothom, sense estudiar, però, el problema dels límits dels recursos. Els acords entre les diferents organitzacions segons les forces de poder que hi ha hagut en cada moment han caracteritzat el funcionament de l’economia en els últims cent anys. El problema apareix quan es constata que els recursos i les energies fòssils són limitats. Ja hi ha un acord comú en el sentit que hem traspassat el “peak oil”, el moment de màxima extracció del petroli, i que hem iniciat la davallada. Ara bé, les elits dominants no volen perdre ni les seves riqueses ni el seu poder, i d’aquesta situació en què ja hi ha menys a repartir ja n’estem patint els efectes: la manca de treball estable, sobretot entre les generacions més joves, el perill que trontollin les conquestes socials o la precarietat cada vegada més gran de les classes mitjanes. I a la vegada hi ha una concentració de poder i de riquesa per part d’unes elits cada vegada més exclusives, una mena de neofeudalisme, com ara el Club Bilderberg, on les llibertats, els drets de les persones, la transparència i la vida democràtica importen poc. Paral·lelament a aquesta situació s’estan creant alternatives a partir de la proximitat, on l’economia del bé comú i la qualitat de les relacions humanes se situen al bell mig dels projectes. Unes alternatives que, conscients de la situació, fan del consum responsable, d’una més gran sobrietat de vida i de la solidaritat entre les persones els eixos de la seva acció. Una solidaritat que s’estén també cap al respecte al planeta terra, als diferents éssers vius i a assolir que dels seus recursos també en puguin viure les generacions properes. Aquest era l’ambient que es respirava a la tradicional plaça dels Porcs de Granollers durant la fira. Unes propostes que van tenir la seva continuïtat en les jornades que el grup Granollers en Transició va fer els dies 15 i 16 de juny. Experiències locals com ara Granollers Pedala, en l’àmbit de la mobilitat, La Magrana Vallesana, en el de l’alimentació, o el seminari d’educació en transició, que porta a terme el Casal del Mestre, entre altres, formen part de tot aquest moviment. Dues maneres d’entendre el món, dues maneres d’encarar el futur on la força dels consumidors i la posició de cadascú de nosaltres serà cabdal per determinar-lo.

Molts autors ja estan d’acord que ens trobem a la fi de l’era industrial, una era que s’ha distingit per la transformació sense límits dels recursos naturals

De Torí a la plaça dels Porcs