Dietari de l'okupa de l'altell

Sento com la realitat i la ficció conviuen dins meu de manera natural / Imatge: Elaine Lustig Cohen (1927-2016) Dilluns 7 d’octubre de 2024TardaCaminem. Hi ha una boira fina, com l’alenada d’un tità que ho abraça tot. La grisor s’ha ensenyorit i es veu amb forces d’imposar-se. M’han arribat les galerades del conte d’en Ravenissa que aquest mes d’octubre sortirà publicat dins d’un recull de relats infantils durant la Vila del Llibre de Mollet. A la tarda, vaig a entrenament de força amb unes quantes companyes de feina. El vent gemega fort. Dimarts 8 d’octubre de 2024TardaCaminem. El cel és pintat de blau pastel, amb alguna boira una mica més fosca. La campanya electoral dels Estats Units agafa força a les xarxes amb el suport d’Elon Musk a Trump i Taylor Swift a Harris. Dimecres 9 d’octubre de 2024TardaCaminem. Una albada de foc es va obrint camí enmig d’una cortina blau plomís. Dijous 10 d’octubre de 2024NitA la tarda, l’escriptora i amiga Carme Ballús em presenta El cor del balneari a La Gralla. Em proposa un joc per començar, dir adjectius que defineixin a la Lola, la protagonista. Que algú es llegeixi el teu llibre amb cura, no una vegada, sinó dues, és un regal. Que n’analitzi els personatges, la trama, l’estructura, el llenguatge i que ho vagi fent acompanyant-ho de la lectura de fragments és molt d’agrair. Però si, a més a més, el llibre li ha agradat i en parla bé, és privilegi immens. Al final, per arrodonir-ho, el públic s’hi ha sumat fent preguntes que acaben de completar una tertúlia perfecta. I veig la Teresa Terradas, la cap de Cultura d’EL 9 NOU del Vallès Oriental, i la Griselda Escrigas, fotògrafa del diari, que han vingut a cobrir la notícia. Quina tarda tan bonica i que feliç que em sento!L’escriptora sud-coreana Han Kang ha guanyat el Premi Nobel de Literatura. Em fa feliç que li hagin concedit a una dona, la 18a de les 117 ocasions en què han atorgat aquest guardó; la primera asiàtica i prou jove –té 53 anys– per poder gaudir d’aquest reconeixement. Majoritàriament, els crítics han aplaudit la concessió del premi. Quines ganes de llegir-la! Divendres 11 d’octubre de 2024TardaA la tarda, vaig a l’assaig de teatre de l’obra de Confidències d’una reina. Assagem a fora, a l’escenari natural de la Rectoria de Sant Pere. Es va acostant el moment, ja falten pocs dies per a la Festa del Vilamagore, que enguany se celebra els dies 1, 2 i 3 de novembre. Dissabte 12 d’octubre de 2024NitAl matí, anem a la inauguració d’una exposició de l’Anita Gispert, la fotògrafa de Caldes, al Museu Thermalia. És la dona que va immortalitzar l’època en què transcorre la història d’El cor del balneari. Una dona formada al costat del pare va regentar un estudi de fotografia a Caldes. Avançada a la seva època, va signar les seves fotografies de principis del segle XX. Va anar perfeccionant la seva tècnica de manera autodidacta. Distingida amb diferents premis, es va convertir en la primera fotodocumentalista registrada de Catalunya. Escolto la seva besneta extasiada i penso que bé podria ser la besneta de la Lola. Sento com la realitat i la ficció conviuen dins meu de manera natural. Fa dies que no tinc pràcticament temps d’escriure, llevat d’aquest Dietari. Ho enyoro! El meu cap explora camins per a una nova novel·la. I friso per endinsar-me en un nou projecte.Em quedo a veure el documental estrenat a TVE Colón. ADN basat en un estudi de la Universitat de Granada que indaga en els orígens de Cristóbal Colón. Vint anys d’estudis científics en què han participat laboratoris dels Estats Units, Austràlia, Espanya i Mèxic, i experts en història, genètica i genealogia conclouen que Colón era d’origen jueu sefardí, procedent del Mediterrani, de la península Ibèrica o les illes Balears, és a dir, la Corona Catalanoaragonesa. Un bon documental per veure el dia de la Hispanitat. Diumenge 13 d’octubre de 2024TardaAl matí començo a llegir el llibre de les Metamorfosis d’Ovidi, un regal que em va fer l’Angelina Santacana dijous. De vegades em passen coses tan sorprenents. Feia molt temps que tenia ganes d’endinsar-me en la mitologia clàssica, però no sabia per on començar. I, de cop, m’arriba un llibre tan meravellós com és aquesta traducció que en Ferran Aguilera ha fet per a La Magrana i sembla que m’estigués esperant. L’atzar, ai, l’atzar. I tinc feina, però no deixaria de llegir i de prendre notes. A la tarda, treballo en la conferència que faré el dia 18 d’octubre a la Facultat de Romàniques de la Universitat Rovira i Virgili.