No es pot utilitzar la immigració de la forma indecent que ventila la ultradreta

Des del 1978 el món ha canviat molt –ara, totalment globalitzat–, però recordo que llavors vaig visitar el Canadà per primera vegada i, al marge de la bellesa d’aquell gran país, el que em va impressionar més va ser comprovar el mestissatge que hi havia i el nivell de convivència als carrers. Amb una política de control migratori exigent, les persones que accedien a la ciutadania canadenca s’integraven sense problemes amb la plena complicitat dels nadius. Ho vaig trobar excel·lent. Potser seria un model a seguir aquí, degudament actualitzat…

Mentre no es trobi primer la manera de canalitzar i reconduir els actuals fluxos migratoris i arbitrar –després– un model que permeti als països rics coordinar millor l’arribada d’aquesta immigració, el que no podem fer és continuar utilitzant aquest tema de la forma indecent, frívola i vergonyosa amb la qual l’intenten ventilar des de determinades posicions polítiques. Veient les tragèdies que es viuen a la Mediterrània o l’Atlàntic de gent que fuig dels seus països cercant un futur, no podem tancar els ulls i, quan comprovem les imperfeccions de la nostra societat, resulta hipòcrita criminalitzar exclusivament la gent que ve de fora, ja sigui de forma regular o irregular.

De males persones també en tenim a casa, ben nostrades, i coneixem gent –de cultures ben diverses– que s’han esforçat molt, respectant la nostra llengua o els nostres costums, que donen mil voltes a molts catalans o a molts espanyols en segons què. Això és una realitat i estaria bé que la classe política, a Catalunya, no hi jugués perquè ja hem vist com les gasten les formacions més reaccionàries.

Que agafin el brau per les banyes, es deixin de partidismes i apliquin polítiques consensuades i efectives. I que no tremolin: que qui la faci, la pagui, amb independència de l’origen de la persona que vulneri les lleis. Ara, que no ho facin tampoc justos per pecadors com sembla que demana una part de la nostra societat quan van mal dades. Per progressar, Catalunya es va obrir ja fa un munt d’anys i va acollir gent d’arreu que si s’ha volgut integrar ho ha fet sense cap tipus de problema. Mal pesi a més d’un.

Per descomptat, per la pertinença a la Unió Europea, les polítiques migratòries es defineixen des de les institucions comunitàries i tant l’Estat com la Generalitat tenen les seves limitacions, però per això tenim els eurodiputats i les eurodiputades. No…? Au, vinga, aneu per feina.