Som experts a prendre decisions que són fugides endavant i que no ens resolen res a llarg termini

Decidir és fer ús de la llibertat de poder escollir. És “portar a una conclusió definitiva o prendre partit definitiu per fer quelcom” (IEC). Mot polisèmic, amb significats com “votar o triar”, “gosar, atrevir-se o arriscar-se” o “resoldre, inclinar-se o enllestir”. Decidir és prendre una determinació mental sobre allò que volem fer, marcar-se un objectiu, per després fer l’acció, conseqüència de la decisió. Prendre decisions és un signe d’autonomia i llibertat i les decisions, les grans decisions que prenem al llarg de la vida, defineixen la nostra identitat. Però decidir amb encert és cada vegada més complex perquè tot és insegur i perquè ara se’ns multipliquen les opcions de tot. Amb una sola alternativa no es pot decidir i si n’hi ha moltes, o estan difuminades, la dificultat rau a sospesar-les idòniament. La saturació de pros i contres afebleix la llibertat de triar. Ensenyem, en els entorns educatius bàsics, a prendre decisions? En quins moments i en quines qüestions posem un infant o un adolescent en situació de poder i haver de decidir? Com l’acompanyem perquè decideixi qüestions cabdals i sense que se senti ni pressionat ni sol? Fem possible que vagi prenent decisions de dificultat i complexitat progressiva? Els adults que els eduquem prenem les nostres decisions de manera intel·ligent, eficaç i responsable? Els expliquem que abans de decidir cal valorar totes les opcions? Els mostrem que mai es pot prendre una bona decisió en moments d’ofuscació? Si ens equivoquem, els mostrem on i per què hem comès l’error? Si la mala decisió els afecta, sabem demanar-los disculpes? Ningú no neix essent capaç de decidir. S’aprèn a decidir decidint. D’aquí el valor que té que tot projecte educatiu incorpori la presa de decisions. Si mirem què ens passa en la societat actual constatem que moltes decisions es prenen de manera viciada o errònia. Decidim de manera precipitada, per fer la punyeta a algú, sense coneixement o informació prèvia; delegant quan no cal, per inèrcia, deixant que ens domini el narcisisme, l’egoisme o la mirada curta. També som experts en prendre decisions que són evasions, projeccions o fugides endavant i que no ens resolen res a llarg termini. Sovint ens inhibim i ajornem eternament decisions vitals. Tots són vicis i errors que faríem bé d’evitar si volem ser testimoni d’adults amb capacitat per decidir responsablement.