Triar centre de Secundària es fa en una edat sensible, nois i noies ja tenen gustos força definits

Decidir mai no és fàcil perquè sovint és renunciar. Decidir també és triar entre diverses opcions i, alhora, és la capacitat de saber sospesar adequadament tots els ingredients que permeten prendre resolucions bones o dolentes. El problema és que alguns elements, que fan que una decisió sigui encertada o errònia, es coneixen a posteriori, quan la decisió ja està presa i no és fàcil fer marxa enrere. És el que pot succeir a l’hora de triar centre educatiu en acabar la Primària i encarar l’ESO, una de les etapes decisives per a la futura vida acadèmica i, sovint també, per a la vida personal de moltes criatures. En triar escola bressol o centre d’Infantil i Primària, la decisió la prenen pares i mares, que solen tenir prou criteri, encertat o no, per valorar i resoldre la qüestió. Però triar centre de Secundària es fa en una edat sensible, nois i noies implicats ja tenen gustos i preferències personals força definits, que poden voler fer prevaldre per damunt de consells adults més assenyats. Han de prendre decisions semblants en acabar la Secundària: deixen d’estudiar o continuen? Què trien i on poden i volen cursar allò que han triat? I en cada canvi de centre educatiu experimentaran sensacions semblants: passar d’un espai petit i apamat a un altre de més gran i desconegut, d’un lloc on tot era familiar i n’eren els grans o els experimentats per començar com els petits o els novells. Altra vegada un primer dia! Cada canvi demana una determinació ben mesurada que requereix poder triar i remenar. Per escollir bé on estudiar s’hauria de conèixer en alt grau: el projecte i l’equip educatiu, la concepció que aquest té de l’aprenentatge i l’educació, la ubicació del centre, les característiques físiques de l’edifici i de l’entorn i també cal conèixer l’ambient social que s’hi respira. En l’espai triat s’hi bellugaran uns anys, serà casa seva durant molts dies i són les rutines quotidianes les que generen un clima social o un altre: per on i com es mouen els cossos, com se saluden, quins racons hi ha per a les tertúlies, els jocs o l’aprenentatge. I potser tot plegat no es tasta prou a les portes obertes. Decidir on estudiar és prou important per trobar maneres perquè els novells puguin passar alguna estona llarga amb els experimentats, més enllà d’aquestes presentacions, ben reeixides, que l’alumnat voluntari de cada institut fa als potencials novells i als seus pares.