La política no pot ser l’art de l’autocomplaença per les gestes pròpies, ha de ser l’art de servir als altres i governar el millor possible i per a la major quantitat possible de ciutadans i ciutadanes

Tots ens mirem el món des d’una perspectiva. Lluís Duch diu que som “éssers situats” i des d’aquesta situació ens mirem i comprenem, o ho intentem, el món. Com tothom, en tinc una, de perspectiva, i tendeixo a pensar que l’origen de molts problemes i de moltes solucions passa per l’educació. En la meva, d’educació, ha tingut un paper essencial la primera estructura d’acollida, la família, en especial el pare, qui em va inculcar el valor, per a ell gairebé taumatúrgic, de l’educació. Ja fa anys que sé que l’educació no ho pot tot, que no és ni miraculosa ni omnipotent, però faig meva la idea de Kant que “l’home és allò que l’educació fa d’ell”. Seguint la campanya electoral esperava que una o altra força política parlés abastament i rigorosa d’educació: de la necessitat d’un pacte educatiu, de polítiques educatives pensades per generar entramats d’inclusió a cada racó del territori; que algú digués que l’educació és un dret que cal garantir, des del naixement fins a la mort, o que l’educació és un bé comú; que es digués ben alt i clar que l’educació no pot ser excloent i selectiva ni només orientada al mercat laboral... Res, inútil espera! Això sí, he vist i sentit líders comportant-se com narcisos encantats d’haver-se conegut i d’una mala educació que m’escandalitza: descarats, desconsiderats, fatxendes, impertinents, grollers i mentiders compulsius i sempre amb una estètica de nens pijos que em treu de polleguera. Cap d’aquests mal educats va engreixar, que se sàpiga, les llistes de fracàs escolar però això no els ha assegurat una bona educació! Actuant amb mala educació i sense parlar d’educació o parlant-ne de manera obliqua ha passat la campanya electoral. Com és que no ens indignem més? Docents, polítics de proximitat, pares, mares, ciutadania compromesa, si us plau, lluitem per una bona educació! Exigim un debat ampli i constructiu a favor de l’educació! És que ningú coneix països amb sistemes educatius que potencien cotes altes d’èxit social que ens puguin inspirar? La política no pot ser l’art de l’autocomplaença per les gestes pròpies, ha de ser l’art de servir als altres i governar el millor possible i per a la major quantitat possible de ciutadans i ciutadanes, en especial per als més vulnerables. Hi ha qüestions que no es poden oblidar, ens hi va la vida. D’educació: parlem-ne! Amb bona educació.

La política no pot ser l’art de l’autocomplaença per les gestes pròpies, ha de ser l’art de servir als altres i governar el millor possible i per a la major quantitat possible de ciutadans i ciutadanes

D’educació, ni parlar-ne!