Cal posar-hi consciència i entendre que la salut d’una llengua passa per parlar-la

És un matí de diumenge esplèndid, d’aquests que ens regala la natura sovint a la nostra latitud.

Decidim anar a esmorzar a un establiment que té taules a la carretera. Abans comprem el diari per fer-hi una ullada i més tard aprofundir en aquelles notícies o articles de fons que ens poden semblar més interessants. Una vegada instal·lats i esperant gaudir d’una estona agradable arriba un bon home que coneix o és amic dels clients del costat nostre. Comença un diàleg curiós. L’home que ha arribat parla fort i en castellà. La dona es manté amb el català amb tota cordialitat i simpatia i el company de la dona es passa al castellà. Una conversa força habitual que dura una bona estona i que fa evident que el senyor que s’expressa en castellà du temps a Catalunya.

Després vaig a comprar. És diumenge però al meu poble, que té la qualificació de turístic, manté la majoria d’establiments oberts. Val a dir que això fa que sempre hi hagi molta gent de fora aprofitant els comerços oberts. Soc a la cua d’un establiment. La botiguera atén en català prioritàriament als del poble de tota la vida i en castellà a tot aquell que no coneix o que, vivint del poble, no l’acaba de considerar d’aquí. Tornem-hi. Una altra vegada no deixem que sigui el català la llengua de comunicació normalitzada i no donem l’oportunitat d’aprendre-la als nouvinguts. Perdem ús social de la llengua. Empetitim el català. Potser el negoci en surt beneficiat. La nostra llengua, no. Parlar de la llengua a la Universitat, a les escoles i instituts, els hospitals o l’administració seria un altre article. Tot arribarà.

Què en diuen els lingüistes d’aquestes actituds dels autòctons? Ens diuen, i l’experiència de molts de nosaltres quan hem après d’altres llengües ens ho confirma, que les llengües s’aprenen per contacte, per la interacció sovintejada dels parlants amb la llengua que es vol aprendre. És l’única oportunitat d’adquirir competència oral d’una manera natural. I aquí és on els catalanoparlants és important que es mantinguin en la llengua. Cal posar-hi consciència i entendre que la salut d’una llengua passa per parlar-la. I no s’hi val dir que en castellà tothom ens entén, perquè hi ha gent de procedències ben diverses. Al meu poble de 3.000 habitants hi ha fins a 30 nacionalitats.

Estareu d’acord amb mi que aprendre una llengua no és fàcil i més si no és de la nostra família lingüística més propera. Molts ens hem hagut d’espavilar amb l’anglès que no ens és tan proper.

I ho hem fet. Per què? Per amor? Per necessitat? Segurament perquè l’hem necessitada per raons laborals o acadèmiques. Les llengües han de ser necessàries i, com més ho siguin, de més salut gaudiran. Per això és tan important que les lleis dels diferents parlaments elaborin lleis que regulin i defensin les llengües nacionals. Forma part del dret dels ciutadans i és un barem de salut democràtica. Això també val per Europa, on cal que sigui idioma reconegut i oficial. No tots els partits ho defensaran, sobretot els partits de dreta i d’extrema dreta espanyola, catalana i europea amb nul·la sensibilitat per les llengües que consideren no nacionals. En tenim un bon exemple a casa nostra, a les Illes Balears i al País Valencià després de les últimes eleccions autonòmiques i a Europa, on encara no ha prosperat que el català sigui una llengua de ple dret i adquireixi l’oficialitat.

I tornant a l’aprenentatge d’una llengua, aquest forma part d’un procés en el qual els que tenen un domini de la llengua poden fer molt per aquells que la volen aprendre. A alguns els costarà més que a d’altres, però no és impossible. En tenim l’evidència cada dia quan coneixem persones arribades d’arreu i que han adquirit la competència oral del català. Oralitat que es veu reforçada per la lectura i l’escriptura. I és evident que sempre podem millorar les nostres competències lingüístiques ja sigui en la nostra llengua o en les que aprenem al llarg de tota la nostra vida. Els que tenim certa edat ho sabem. Parlàvem en català amb més o menys correcció, sí, però érem uns analfabets ortogràfics i gramaticals. I molts ho hem superat perquè l’hem estudiat. Avui en dia, el sistema escolar permet o hauria de permetre que tots els infants i joves tinguessin un domini alt de la llengua. Si no ho fa, és un altre tema que ens hauríem de plantejar en profunditat.

L’EINA DE LES PARELLES LINGÜÍSTIQUES
Per millorar la llengua catalana, hi ha experiències engrescadores per tal d’ajudar i motivar les persones que arriben al territori. Em refereixo a les parelles lingüístiques. Són una eina potent, amable, eficaç per tal d’oferir coneixement de la nostra llengua a qui la vulgui aprendre. I va molt més enllà del coneixement lingüístic. Ja fa molts anys que funciona aquest projecte promogut per entitats diverses i és un projecte d’èxit. El català corre el perill de ser substituït pel castellà si no hi posem remei. Són processos ben estudiats pels sociolingüistes. Si Catalunya té consciència de nació és en gran part perquè té una llengua pròpia. Com deia en Joan Fuster: “La nostra pàtria, la nostra llengua.” I parafrasejant Miquel Martí i Pol: “Queda molt per fer i tot és possible.” Cal ser-ne conscients.