La Vía Campesina promou alternatives al sistema extractiu actual i desenvolupar visions i propostes com la de “sobirania alimentària”

El 17 d’abril passat es va celebrar el dia dedicat a les lluites camperoles i el 22, el Dia de la Terra. Molts de nosaltres, des de la nostra situació més aviat urbana, sabem ben poca cosa d’aquests moviments, decisius per mantenir la terra, la diversitat i per tenir accés a una alimentació saludable. Maluradament, sovint la ciutat ha girat l’esquena al camp. I és que cada vegada més, en molts racons del planeta, sentim, sense poder actuar-hi, la imposició d’unes regles de joc financeres i de mercat que afecten aspectes cabdals de les nostres vides. La submissió als interessos del capital ha comportat un extractivisme incontrolat que ha afectat l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la construcció de megaprojectes amb el corresponent deteriorament del territori i el canvi en l’ús dels sòls. Cada cop més, el control dels béns comuns, essencials per a la vida humana i de la naturalesa, es concentra en poques mans, que tenen accés al gran capital, amb efectes desastrosos per als pobles: pobresa, fam, falta d’aigua, aliments de mala qualitat, migracions... i pels seus drets bàsics. Les crisis alimentària, climàtica, ambiental, econòmica i democràtica que afecten tota la humanitat fan indispensable una transformació, cap a una concepció molt més comunal dels usos de la terra, bàsics per a la vida humana. Sovint, pobles que es defensen i resisteixen davant d’aquest model de desenvolupament s’enfronten a la criminalització, a empresonaments, a assassinats. Aquestes barbaritats són la conseqüència d’un marc polític que entén la terra i les aigües com un bé mercantil i que afavoreix el seu acaparament per part dels grans capitals, polítiques que afavoreixen la privatització dels mars o la privatització de les llavors a través de patents. I aquestes polítiques estan reforçades pels acords internacionals. L’alimentació de les persones depèn dels Tractats de Lliure Comerç! A la vegada, però, han aparegut moltes lluites a nivell local amb experiències exitoses. La Vía Campesina, que és el moviment social més gran que hi ha al món –invisibilitzat pels grans mitjans com tot allò que fa referència a les lluites per la terra– ha permès promoure alternatives, aprofundir en l’anàlisi d’aquestes polítiques i desenvolupar visions i propostes, com ara promoure la “sobirania alimentària”, que té en compte el conjunt del territori, la democratització de la terra, l’accés de tothom a l’aigua, a la diversitat de les llavors i del territori i fomentar polítiques que portin a una regulació dels mercats que posin fre a l’acaparament del sòl per part d’uns quants i que enforteixi la producció agroecològica com la manera de producció més coherent amb els cicles de la natura, única manera capaç de frenar el canvi climàtic, de mantenir la biodiversitat i de reduir la contaminació. Els moviments camperols, malgrat el desconeixement de molts i la intenció de silenciar-los d’uns altres, s’han convertit en uns dels més importants a nivell mundial amb la intenció de recuperar l’equilibri amb la naturalesa, equilibri perdut després de molts anys d’industrialització i de mercat globalitzat. En els llocs on hi ha una desigual distribució de la terra, es lluita per la seva redistribució tot expropiant latifundis. També es planteja que la propietat o l’ús de la terra sigui col·lectiva o cooperativa. I allà on els pobles tenen accés a les terres, es lluita per la defensa dels territoris contra els monopolis. PROBLEMES AL VALLÈS ORIENTAL També en el nostre territori tenim problemes semblants, encara que sovint ens passin desapercebuts o siguin invisibilitzats. La pèrdua de l’accés a la terra al Vallès Oriental ha sigut i és una trista constant, megaprojectes com ara l’extensió del Circuit de Montmeló, el kàrting de Llinars, la pressió constant sobre Gallecs, la reconversió de territoris agrícoles i fèrtils en autopistes, cinturons per a vehicles, urbanitzacions i esplanades de ciment tot seguint un model econòmic que promet “desenvolupament i llocs de treball”, però que, en realitat, crea una espiral de creixement insostenible que ens ha portat a una de les crisis més grans de la nostra història recent, en la qual uns quants s’han enriquit molt i molts més s’han empobrit. També hi ha, però, motius per a l’esperança. A la nostra comarca petits productors agrícoles compromesos amb la nostra terra lluiten dia a dia per preservar-la i poder oferir-nos una alimentació sana; grups de consum, cada vegada més nombrosos, aposten per una economia diferent i tenen clar el seu lligam amb la terra i amb els petits productors. També la creació d’infraestructures comarcals com ara l’obrador comunitari que han promogut l’Ajuntament de Tagamanent i el Consell Comarcal; fires com la de Lliga’t a la Terra, de Santa Eulàlia; el moviment d’escoles hortolanes o el banc de llavors promogut per l’associació Llavors Orientals que hi ha la museu de La Tela són una mostra que les mentalitats estan canviant, que la terra és un bé per a tothom, un bé per construir la “sobirania alimentària” dels territoris i per reconstruir la dignitat dels pobles. També la del nostre poble.

La Vía Campesina promou alternatives al sistema extractiu actual i desenvolupar visions i propostes com la de “sobirania alimentària”

Defensem la terra!