David Bassa, cap d'informatius de Televisió de Catalunya

Dimarts, 6 de la tarda, sala d’actes del Museu de Granollers. Falta tot just mitja hora per a la conferència que presentarà, inclosa al programa d’activitats d’Agevo, el periodista David Bassa Cabanas (Granollers, 1971). Puntual a la cita, es presenta, com és molt habitual en ell, vestit de negre. La conversa se centra ràpidament en l’epicentre de la seva responsabilitat des del 2016 com a cap dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya (TV3 i 3/24). Líders d’audiència –com ho és també la resta de la programació de TV3 des de fa 10 anys–, els informatius que dirigeix Bassa són objecte de contínues crítiques per part sobretot del PP, Cs i part de la premsa. La causa, la línia proindependentista que, segons ells, té TV3 en relació amb tot allò que té a veure amb el procés. Bassa, però, defensa “la independència professional dels periodistes de TV3”; nega que TV3 sigui “una televisió independentista” i destaca “el rigor i l’honestedat” com els valors principals amb els quals afronten l’actualitat. “Som atacats perquè som líders i perquè, en el cas del procés, saben [el govern de Madrid i la majoria de la premsa espanyola] que diem la veritat; una veritat, evidentment, que a ells no els agrada per tot allò que implica”, remarca. Passats els primers 15 minuts de la conversa, a Bassa se li acosta amablement Mercè Barnils, una de les assistents a l’acte. Després de felicitar-li per la tasca que fa, li pregunta si se’n recorda d’ella. El periodista dubta, però tot seguit enfoquen els seus records a les aules de Can Colapi de l’avinguda Sant Esteve, on ella feia de mestra del petit Bassa. Quaranta anys després, Barnils li diu: “Em sento orgullosa d’haverte tingut com a alumne i poder comprovar ara que lluny que has arribat.” Bassa, que recorda feliç l’etapa de Can Colapi, va decidir fer periodisme un cop acabat el BUP i el COU. Despert i curiós, diu que des de jovenet que volia saber el perquè de les coses: “Això em feia dubtar entre arqueologia i periodisme.” Bassa, com altres joves periodistes de la comarca, va començar a treballar als mitjans de comunicació locals. Encara recordo el dia que, acompanyat d’Esteve Garrell, va aterrar a la redacció de Publijordi buscant feina. Sense possibilitats d’entrar-hi perquè era tot cobert, els vaig aconsellar que anessin a EL 9 NOU. Ja en aquest periòdic, Bassa va començar a fer de periodista picant pedra, és a dir, fent l’agenda, el cinema, notícies breus... Convertit en redactor, durant 10 anys va afrontar reptes ben diversos. Preparat per a tot, el 1991 va anar a cobrir d’urgència la detenció dels membres del comando Barcelona d’ETA amagats a Lliçà d’Amunt i va aconseguir fer l’última foto de Juan Félix Erezuma a la Policlínica, tot just uns moments abans de ser traslladat amb ambulància a Barcelona. “L’experiència d’EL 9 NOU va ser fantàstica. Van ser 10 anys d’aprenentatge continu”, explica satisfet. Enllestida aquesta època i abans d’entrar a TV3, es va especialitzar en informació política i va treballar a TVE i a Catalunya Ràdio amb “la gran mestra” Mónica Terribas. Compromès amb el bon periodisme, entre 2011 i 2016 va presidir el Grup de Periodistes Ramon Barnils, periodista que, per cert, va dirigir la revista Comarca al Día de Granollers als anys 70. Al llarg dels últims anys ha publicat uns quants llibres. En clau local destaca Les colles de diables al Vallès Oriental (Gargot, 1998). D’àmbit general i realitzat amb el fotògraf i amic Jordi Ribó, van publicar Memòria de l’infern (Ed. 62, 2002). El llibre ofereix el testimoni i retrat de 21 catalans supervivents dels camps d’extermini nazis. Altres títols de Bassa són Terra Lliure, punt final (Ara Llibres, 2007), L’independentisme català 1979-1994 (Llibres de l’Índex, 1995), L’independentisme armat a la Catalunya recent (Rourich, 1997), Premi Josep Maurí i Serra d’assaig, L’operació Garzón. Un balanç de Barcelona 92 (Llibres de l’Índex, 1997)... El 2009 va publicar a la revista Ponències del Centre d’Estudis de l’AC el treball L’independentisme al Vallès Oriental. David Bassa pensa que “el procés vers la independència és irreversible”. “És complicat i costarà, sí, però Catalunya acabarà sent independent”, conclou. Casat, amb dos fills i sense gaire temps lliure, quan pot passeja per la Garriga, va a natació o escolta música heavy –d’aquí que vesteixi de negre– i posa ordre a la seva col·lecció de personatges en miniatura de Star Wars.

David Bassa, cap d'informatius de Televisió de Catalunya

Defensor del periodisme rigorós i honest