Què se n'ha fet dels creuaments de l'R8 amb FGC i amb les línies de Manresa i Vic?

Les línies de Rodalies de Barcelona són totes radials, a excepció de l’R8, que connecta Granollers amb Martorell per darrere del Tibidabo. La línia fou concebuda com a tren atòmic per evitar el pas dels residus nuclears per l’interior de Barcelona en el seu camí cap a França. Les nostres Rodalies són més radials que les de Madrid i, per ara, a l’R8 només hi ha un servei cada hora. Aquesta línia talla les altres i podria connectar-les entre elles i amb les dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de Barcelona a Terrassa i Sabadell, i crear així una malla al Vallès. Hi ha quatre encreuaments: dos amb FGC i dos més amb les línies de Manresa i Vic. Aquests dos últims són complicats de resoldre, però els dos primers són molt senzills d’executar. Aquests encreuaments fa dècades que figuren als plans i, des de fa uns 13 anys, han estat reivindicats sistemàticament per femVallès, amb l’èxit que coneixem: cap perspectiva.

Només amb aquests dos nodes més senzills es podria crear una malla de serveis avui inexistent. Per exemple, es podria viatjar de Granollers o Martorell a Rubí, Sarrià, la UAB, etc. El càlcul que vam fer indicava un increment d’usuaris d’1,2 milions (any 2020) a 5,8 milions, amb un potencial de creixement considerable, com demostra l’evolució actual de Rodalies. La inversió necessària seria mínima, ja que només caldria construir dues andanes, escales i ascensors, aprofitant les estacions actuals dels FGC, que ja compten amb vestíbul i accés viari. Aquestes estacions són l’Hospital General (línia S1 de FGC) i Volpelleres (S2), situades als ramals cap a Terrassa i Sabadell.

Durant els 13 anys que fa que reclamem aquesta actuació, al Vallès només s’ha fet l’estació de Santa Perpètua, i ha estat construïda per Renfe, no per Adif. És a dir, per un operador, no pel titular de la xarxa. Aquesta estació podria esdevenir en el futur un node d’intercomunicació amb la línia de Vic (R3), però abans calen algunes connexions i consolidar el desdoblament de la línia. Que l’hagi construït Renfe demostra una certa flexibilitat en les possibles opcions sobre com i per qui podrien ser executats els dos nodes esmentats. A més, cal recordar que, al Maresme, l’estació de Santa Susanna és propietat de l’Ajuntament. En el cas dels dos nodes a compartir amb FGC, el candidat obvi per executar-los seria la mateixa empresa FGC.

Al llarg d’aquests anys hem sentit opinions curioses, com la d’una autoritat de Renfe que ens va dir que seria contraproduent fer-los perquè podríem “morir d’èxit” o que l’obra era tan senzilla que es podria executar com una actuació ordinària de manteniment, sense grans tràmits ni estudis informatius. Nosaltres mateixos hem aportat esquemes i esbossos d’estudi previ que podrien ajudar a desenvolupar un projecte bàsic. Tot això no ha reeixit. Només es va aconseguir que els pressupostos de l’Estat de 2023 preveiessin una despesa de 24 milions d’euros per a unes obres que, segons les nostres estimacions, serien viables amb només una quarta part d’aquesta inversió. Aquesta partida pressupostària, però, quedava pendent d’un conveni que mai no s’ha acabat signant entre el Ministeri i el Departament de Territori de la Generalitat.

Fa anys que constatem que no hi ha cap altra inversió ferroviària a Catalunya amb una rendibilitat tan elevada en termes de relació inversió/usuaris com aquests dos nodes. Cap. I la situació de l’R8 esdevé paral·lela al drama de l’AP-7, que actua com a via principal del Vallès i corredor europeu. Clama al cel una mínima atenció en aquest espai, on el transport públic és molt feble i la pressió del vehicle privat és enorme. Però res no es mou.

A hores d’ara, en la previsió del conveni a subscriure i per facilitar-ne el redactat, ja hauríem de disposar del projecte de les obres, que es podria haver fet en paral·lel a les converses i que s’hauria pogut encarregar a FGC com a impulsor i gestor. Renfe també podria haver participat com a part interessada en la demanda dels usuaris. Però tampoc res no ha passat.

De qui depèn tot plegat? En primer lloc, del Departament de Territori, però també hi podria haver intervingut l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona. Aquesta entitat, cap a l’any 2016, va fer un petit estudi sobre aquests nodes i altres possibles estacions al Vallès. No obstant això, només va calcular la demanda de les dues estacions ja existents, sense valorar la demanda generada per la connexió entre línies, fet que demostra una manca de visió de xarxa, com si es tractés d’un metro del Vallès. Des del 2021 (amb inici el 2017), comptem amb el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), que recull aquests nodes. I què s’ha fet? Res. Els dos nodes es troben dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), però aquesta institució tampoc no ha mogut un dit. Pel que fa als ajuntaments del Vallès, Sant Cugat hi ha mostrat acord (els dos nodes són dins el seu terme), però els altres (Terrassa, Sabadell, Granollers, Martorell, els Consells Comarcals…) no s’hi han pronunciat, tot i haver-los-ho demanat, com si la seva ciutadania no en resultés beneficiada. Rubí i Santa Perpètua, que també estan lligades a l’R8, hi han donat suport i són les úniques excepcions. Del Ministeri, ja sabem que, per la seva llunyania, no s’ocuparà del cas, ni tampoc els seus agents locals (Adif, Renfe o els serveis de Rodalies que operen des de Barcelona).

Balanç de tot plegat? A hores d’ara, estem curats d’espants. Però ens resulta enormement sorprenent que ningú, cap autoritat, no hagi volgut mai penjar-se la medalla d’un èxit que era relativament senzill d’encarrilar i que hauria reportat beneficis evidents. Consellers i conselleres, secretaris, directors generals… ningú! Algú demanarà disculpes per aquesta deixadesa? Algú se sentirà implicat fins al punt de reconèixer-ne la responsabilitat, ni que sigui institucionalment (sense necessitat d’assumir responsabilitats personals)? Algú se sentirà avergonyit? Algú ho reclamarà al Parlament en una sessió de control del govern? Si no fos per una certa cultura política i personal que ens impedeix caure en la demagògia, i perquè som curosos i respectuosos, podríem dir-ne de grosses. Ens dol profundament que la condició humana expliqui aquestes misèries, davant les quals només ens queda tenir infinita paciència i lamentar que la política sigui tan poc comprensiva i resolutiva.