Del Casino i del jazz
Dilluns al matí. Cafè al restaurant El Trull del Casino amb Lluís Sitjes Planas (Granollers, 1956), president de Jazz Granollers. Amb el permís de la pandèmia, el Casino acollirà aquest divendres l’inici del 31è Jazz Granollers Festival, que té un cartell de 14 concerts fins al 30 d’abril. Inclourà la música de grups d’arreu de Catalunya i també de Granollers, cas de l’Emsembla Jazz Orquestra-Combos del Conservatori Josep M. Ruera i de Martí Ventura. La confecció del programa no ha estat fàcil, explica Sitjes, “gens fàcil, ja que tot penja d’un fil molt prim”. En tot cas, “s’ha de fer el que es pugui per ajudar els músics”. Però hi ha aspectes que juguen a favor: la ferma aposta del Casino per acollir concerts a la sala Joan Bretcha i l’ajuda econòmica de la Generalitat i de l’Ajuntament.
De la resta de coses, se n’ocupa la junta directiva que presideix juntament amb Joan Sanmartí, Joan Vidal, Martí Ventura i Violeta Amargant. Al festival cal sumar-hi també el cicle que organitzen entre octubre i desembre amb una dotzena d’actuacions més. Al capdavant de l’associació Jazz Granollers des del 2007, aquests entusiastes melòmans han aconseguit consolidar una afició jazzística amb un passat més que sorprenent, si tenim en compte els seus inicis a la ciutat cap al 1935. Va ser llavors que es va fundar el Jazz Club Granollers, el segon del país després del de Barcelona.
En stand-by durant els tres anys de la Guerra Civil, els del Jazz Club, amb seu al Cafè Comercial, van continuar, però es van trobar amb un entrebanc que no esperaven. El Govern Civil franquista els va prohibir el 1942 fer servir el nom de Jazz Club per considerar-lo “un estrangerisme”, fet pel qual van rebatejar la colla amb el nom de Club de Ritmo. Els socis del Club de Ritmo, doncs, van continuar fent sessions de jazz fins al 1946, quan es van traslladar, després de trencar amb el propietari del Comercial, a La Sila, local del fondista Paco Parellada. Els del jazz van posar en marxa tot d’iniciatives, entre les quals la publicació de la revista Club de Ritmo, que oferia informació jazzística general, amb referències a músics internacionals sense oblidar els locals, com Lluís Pey, Josep Maria Ruera, Miquel Vicenç, Bonaventura Garcia, Vicenç Vacca, Alberto Cerezo…
Amb problemes de nou pel que fa al local –però amb força socis–, els del Club de Ritmo van decidir el 1958 fusionar-se amb el Casino de Granollers, entitat fundada el 1880 i que disposava d’un cèntric edifici però que necessitava solucionar la seva ruïnosa situació econòmica. L’acord de fusió el van signar Pere Canal Baliu i Donat Puig Coma, presidents, respectivament, del Casino de Granollers i del Club de Ritmo. La nova societat va oferir a la dècada dels 60 bones actuacions. Una de les més sonades va tenir lloc el 9 d’abril de 1961 amb el trompetista nord-americà Bill Coleman. Acompanyat pels Jamboree JazzStarss, al final del concert hi van tocar amb ell els granollerins Vicenç Vacca i Ventura Garcia. Aquests dos últims formaven part del Quintet Club de Ritmo, integrat també per Josep Vadell, Josep Riera i Josep Domènech.
Els anys 70 van marcar un declivi de les activitats de jazz al Casino. El 1984 es va tornar a refundar el Jazz Club Granollers, gràcies a l’esforç d’una junta presidida per Manel Estrada, amb Pere Crusellas, Amador Garrell, Manel Clot, Pere Espaulella, Esteve Colomer i Lluís Sitjes. Els anys 90 va ser l’Ajuntament qui va organitzar els concerts durant uns anys i el 1996 es va començar a caminar el festival d’ara.
És més que evident la tossuderia de Lluís Sitjes per continuar mantenint viva la flama del jazz durant aquestes darreres dècades a la ciutat. Fanàtic de Miles Davis, ha organitzat fins ara més de 700 concerts. I la seva afició pel jazz va començar amb 10 anys, a casa del seu amic Vicens Vacca per escoltar la música que componia el seu pare Vicenç. “En Vicenç era extraordinari”, recorda.
Orgullós que el Casino torni a ser un epicentre actiu del jazz, la conversa amb Sitjes desemboca en vivències compartides amb aquest periodista a mitjan 2013, quan l’empresa editora de Revista del Vallès, de la qual en formava part, va tancar el setmanari i va posar punt final també al seu negoci de Sitjes Publicitat. Una pàgina que tots dos coincidim a donar per superada.
Vidu des del 2013 d’Elisabet Gallart, en Lluís té dos fills: en Lluís, de 38 anys, i la Marta, de 27, i dos nets, en Juli, de 4 anys, i en Grau, de 5 mesos.