Joan Montpart, sabater

Dilluns al matí, cafè amb Joan Montpart Colomina (Granollers, 1955) al bar El Localet del carrer Alfons IV. Sabater de professió, regenta la botiga Montpart, reparació de calçat a l’instant. Tot i que encara no ha penjat el cartell de tancament, són molts els clients que saben que posarà fi d’aquí a unes setmanes a una singladura professional que va iniciar el 1982, quan va decidir posar-se pel seu compte després d’aprendre l’ofici amb el seus pares, Pere Montpart Fradera i Joaquima Colomina Canal. Situat el taller al carrer Alfons IV, 49, en Joan baixarà la persiana per iniciar una nova etapa com a jubilat actiu amb la seva dona, Olga Tresserra Forné, a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). “Volem viure una vida més tranquil·la i, tot i que és possible que continuï fent de sabater, no ho faré a dedicació total com ho he fet fins ara”, explica. En Joan es va familiaritzar amb l’ofici de sabater de ben petit. Nascut al carrer Sant Jaume, 13 –on el seu germà Pere i la seva cunyada Lluïsa regenten la Serralleria Montpart de fa temps–, va ajudar al negoci familiar fins que va aprendre l’ofici. “El pare, que era un gran especialista, va arribar fins i tot a fer sabates a mida”, recorda. La història d’aquesta saga familiar sabatera es remunta al 1942, quan el pare d’en Joan va començar d’aprenent al taller de Sebastià Masjuan, al carrer Francesc Macià. Passats quatre anys va posar-se pel seu compte i ho va fer tot implicant la família i amb l’ajuda de diversos treballadors. Va convertir-se en una botiga referent del sector a la ciutat. En Joan recorda aquells anys de creixement com una bona etapa pel negoci: “No tothom tenia prou diners per canviar de sabates i havia de recórrer a la reparació per allargar-los la vida.” A més, també hi havia gent que se les feia a mida, cosa que evidenciava “les diferències de l’època entre els rics i els pobres”, afirma. En tot cas, calia saber cosir bé, polir i enganxar. Acostumat a viure intensament tot allò relacionat amb el negoci, Joan Montpart va estudiar secretariat al Col·legi Jardí d’Infància i va treballar a Can Baulenas i a la Gestoria Ribó. Llicenciat del servei militar, va acabar d’aprendre tots els secrets de sabater amb el seu pare durant uns anys i, amb 27, va decidir provar sort en solitari. Eren els anys 80 del segle passat i els Montpart sabaters regentaven aleshores tres negocis a Granollers i un a Canovelles amb la implicació i la participació dels pares i els tres germans, en Joan, en Pere i en Carles. Tot i la gran presència a la ciutat d’altres èpoques, els tallers de reparació de calçat ara es poden comptar amb els dits de la mà. La majoria han anat abandonant la reparació per especialitzar-se com a serrallers o venedors de complements de sabates, com les plantilles, els cordills, els betums... La majoria dels sabaters de vell ho han deixat córrer i els que queden han hagut d’ampliar el sentit del negoci i s’han especialitzat en la comercialització d’altres coses, sobretot la serralleria i la venda de comandaments a distància de tota mena. Sense esmoladors ambulants, molts sabaters també han trobat en aquest ofici un nou camp per córrer, com es pot comprovar veient el gran assortit de navalles i ganivets que es mostra al taller d’en Joan. Bona part d’aquest mostrari el va adquirir quan va tancar la Ganiveteria Carballo de la plaça de la Corona fa uns anys. Els ganiveters també havien comptat amb botigues de gran nomenada a la ciutat, com la centenària Ganiveteria Masat del carrer Joan Prim. En repassar totes aquestes vivències, en Joan es mostra satisfet del treball realitzat malgrat que, segons apunta ell mateix, també ha viscut “situacions complicades”, en referència a l’incendi que va cremar del tot el seu taller a principis dels anys 90. Sense possibilitat de continuïtat generacional –les seves filles Alba i Núria, de 37 i 24 anys respectivament, han après l’ofici però es dediquen a altres feines–, el taller viu les seves últimes setmanes d’existència. “Després de 40 anys ha arribat el moment de posar fi a tota una vida dedicada a una feina que m’ha permès comptar amb molt bons clients i fer molts amics”, conclou en Joan a manera de resum. Més enllà d’aquesta qüestió, li fa especial il·lusió tornar a agafar la bicicleta de carretera. En Joan malda per recordar aquells anys en què acompanyava entusiastes aficionats ciclistes com Dorsé, Basolí, Sastre i González en algunes sortides.

Joan Montpart, sabater

Dels Montpart sabaters