La Rebel

Aquestes quatre em fan la vida més bonica: els llibres, les flors, els dracs i l’amor / Imatge: Sadie Wendell Mitchell (1883-1960) / Library of Congress Demà és el dia més bonic de l’any. O un dels més bonics. Sóc molt de reverenciar els aniversaris i les revetlles paganes, ho reconec, però la diada de Sant Jordi és, de llarg, el meu dia favorit. Es combinen en una quatre de les coses d’aquest món que m’agraden més, i no exagero. Reconec que de la vida tinc la sort que me n’agraden moltes, moltíssimes coses, però no us enganyo –a més, per què ho hauria de fer si en fer-ho em titllareu de cursi, segur– dient que aquestes quatre em fan la vida més bonica: els llibres, les flors, els dracs i l’amor. Au, dispareu. Sí, sona cursi. Però per molt que soni cursi o romanticot o de bleda solejada –aneu dient, no passa res, que no us sento–, també és cert. Almenys per a mi. Podeu anar de durs o de dures, amiguis, però l’amor ens mou, ens remou, ens col·loca i recol·loca i ens fa avançar. No és per odi o per voluntat de poder que normalment cuino per a set persones, jo, és per amor. I aquí us ho deixo com a exemple menor, però revelador. L’amor em mou. És així. I el celebro. I Sant Jordi és d’aquelles festes que també el celebra, i sense prejudicis perquè les roses i els llibres van i venen ja entre tota mena d’amors. Que a diferència del comercial Sant Valentí aquí no tot ha de ser vermell ni romàntic. Que l’amor de demà és més general, és un amor per a tots, a la vida, a les lletres, a les històries. Com no m’ha d’agradar Sant Jordi! Els llibres volen. Es converteixen per un dia en mainstream, en objecte de masses, en allò que mou l’economia d’un país. M’és ben igual que el meu llibre no sigui mai entre els més venuts de Sant Jordi –ei, faig broma que no en tinc pas cap pretensió!– mentre siguin els llibres els que mouen el món durant unes hores. Visca els llibres de tota mena: les novel·les, els còmics, les guies de muntanya, els assajos infinits i els contes infantils! Visca les lletres, les històries i els qui les conten. Gaudiu del dia. Remata la jornada que tot és ple de roses. És una de les meves flors preferides, la rosa vermella –i tinc la sort que, com amb els llibres, en tinc tot l’any!–, i veure-la per tot arreu triomfant, de mà en mà m’alegra la mirada. Recordo la primera que em van donar i m’encanta veure com les parelles les intercanvien i les comparteixen. Llarga vida a les roses vermelles i a regalar-les! I els dracs? No hi ha animal més espectacular, més dramàtic, més misteriós. Haver-lo convertit en protagonista del dia em sembla també just, i si són de peluix i divertits, m’enamoren. Suposo que, ara que hi penso, el dia de demà és el més bonic de l’any perquè hi ha una vida espectacular al carrer, una alegria bonica, unes ganes de regalar per tot arreu i llibres, llibres i llibres. Gaudiu-ne. Jo, us ho prometo, ho faré.