La demanda d’asil, un dret que no es compleix
El programa residencial per a persones refugiades de l’Estat espanyol compta amb 38.417 places. A Catalunya n’hi corresponen 4.383. A propòsit del Dia Mundial de les Persones Refugiades s’estan posant sobre la taula dades sobre les peticions d’asil de persones procedents de països on perilla la seva vida. L’any 2010 es van rebre a Espanya 2.744 peticions d’asil, mentre que el 2023 la xifra es va enfilar fins a 163.000. A hores d’ara, n’hi ha més de 191.000 pendents de resolució. I encara més dades: a l’Estat només s’arriba al 12% de resolucions favorables, mentre que la mitjana europea és del 40%. A Granollers, la Creu Roja, que és qui atén aquestes persones, ha atès 118 demandants d’asil de 30 països diferents en set anys. Aquestes persones poden estar-se al centre d’acollida temporal 18 mesos i, excepcionalment, 24 mesos. Se’ls ajuda a tenir coneixement de l’entorn i de l’idioma, i participen en tallers laborals.
Algú demana asil perquè és perseguit al seu país per motiu de raça, religió, nacionalitat, opinió, política, gènere i orientació sexual o per emergència climàtica i la guerra. Tenint això present, gairebé semblen poques les demandes d’asil per part de ciutadans de Mali, Colòmbia, Veneçuela o El Salvador i, darrerament, Palestina, entre d’altres. És lamentable que sigui gairebé impossible obtenir una cita amb l’administració de l’Estat per demanar asil i que s’acumuli més d’un any d’espera. Aconseguir la cita no voldrà dir la concessió de l’asil, ja que la gran majoria obtindrà una negativa, cosa que vol dir que aquestes persones acabaran com a sensepapers.
Cal ser conscient també que la societat demostra que es bolca més en uns refugiats –el cas d’Ucraïna– que en d’altres. I que l’auge de l’extrema dreta, contrària als acolliments, no fa res més que complicar-ho tot. Mentrestant, però, al món continuaran esclatant els conflictes bèl·lics i continuarà escampant-se l’emergència climàtica. S’ha desaprofitat a la UE l’oportunitat d’un nou pacte migratori i d’asil que respongués de debò a les necessitats del que empara el dret internacional.