Tots estem confinats i els qui no ho estan és perquè estan fent una tasca imprescindible per a la societat o per a la família. Jo també ho estic des del primer dia i haig de fer molta bondat perquè soc d’aquells que pertanyen al grup de risc. Des de Llerona, però, no em puc –no ens podem– queixar. Diuen que va per dies; em temo que, com a mínim, serà per setmanes. Diuen que són dies per reflexionar. Potser sí, però a mi no…