Descansar és posar el rellotge en Kairós, el déu creador que no té pressa. Descansar és deixar de fer!

La mare, de 88 anys i cor delicat, diu que menjar també la cansa i fa paradetes prudents per acabar-se un plat d’escudella. Viure cansa perquè la vida és una lluita contra la mort i contra les maneres socialment imposades de viure-la. Viure bé significa saber triar la manera d’estar en el món, prenent consciència del paper protagonista que tenim en la pròpia vida i sabent que, per continuar vius, necessitem descans. Descansar és deixar de fer l’exercici, la feina o l’activitat que s’està fent. És reposar i també dormir. Les vacances s’haurien d’associar al descans, però sovint fem el contrari i les aprofitem per fer totes aquelles activitats que no hem pogut realitzar abans. O pitjor, per fer allò que tothom fa. En acabar el curs escolar, el juny, la major part d’infants i adolescents va aturar l’activitat acadèmica i, una setmana després, una bona part d’ells, va començar altres activitats, moltes vinculades a ofertes de casals, organitzats pel municipi o per entitats i empreses privades. Els infants, especialment entre 3 i 12 anys, van canviar una activitat acadèmica ordinària per una altra de també planificada i tancada. S’acaba el juliol i la major part de les famílies es faran càrrec, a temps complet, dels seus infants i adolescents. I ara què farem, amb els menuts? Com els distraurem? S’avorriran? Què farem per no acabar trinxats i que es diverteixin fent vacances? Infants i adolescents necessiten descansar i no cal patir-hi, si s’avorreixen a estones, aviat trobaran la manera de distreure’s. El seu moment vital els empeny a gaudir de la vida i, d’altra banda, l’avorriment és font de creativitat. Tot l’any anem programats, a toc de xiulet o de cronòmetre, amb tot regulat i estructurat. Cronos, el déu devorador de temps, és el déu de la vida ordinària, el déu que tot s’ho empassa i ho destrueix. Per compensar, les vacances haurien de donar temps per reposar, jeure, respirar profundament, alliberar tensions i alleugerir càrregues. Temps per esplaiar-se i esbargir-se. Temps per clapar, dormitar, fer la becaina, la migdiada o fer nones. Temps per romancejar, badar, entretenir-se i encantar-se. Temps per viure el verd i el blau de la natura. Temps per avorrir-se! Descansar és temps per reflexionar, crear i imaginar. Descansar és posar el rellotge en Kairós, l’altre déu del temps, el déu creador, aquell que no té pressa. Descansar és deixar de fer!