Sabem que prohibir és una forma d’augmentar el desig?

Desig és anhel i aspiració, interès per algú, per alguna cosa o per estar millor un mateix. És delit i ànsia, avidesa i esperança. El desig se sent i també es pensa, encara que no es pugui acomplir. Es pot tenir desig de pensar, les utopies són un desig. Es té desig de pensar més i més bé i també de pensar com satisfer el desig. Pot haver-hi desitjos insensats: desig de ser més que els altres, millor que els altres, de tenir poder sobre els altres o de posseir riqueses, d’acumular coses. Fins i tot es pot tenir desig de ser subjectes desitjats. Avui no en parlarem, d’aquests desitjos, de cap desig sense fre, ni del desig que és cobdícia i apetència desmesurada. Tampoc parlarem del desig que és necessitat. Una necessitat se satisfà però el desig no s’apaga ni es completa mai del tot. Desig de vida, com diu Josep Maria Esquirol a La penúltima bondat (Quaderns Crema, 2018): “El desig és probablement tot el que l’home posseeix. El desig és desig d’amplificar la vida, d’amanyagar-la, d’acréixer-la i d’estimar-la. Desig de vida, desig de desig. Desig com a vivesa i vitalitat de la vida.” Aquest desig és afany per fer alguna cosa que hom no necessita però vol. El desig de pot ser indeterminat i de difícil concreció i també pot ser molt precís però impossible de sadollar. Tot desig és en present però mira al futur. Tenim desig de verd si vivim a l’asfalt. Desig d’arribar dalt del cim i contemplar un paisatge anhelat des del principi del camí. Desig de guanyar la batalla a una malaltia. Desig que passi un mal moment. Tot infant és desig. Desig és l’apassionament que es pot captar en les seves mirades si estan immersos en el joc. Desig és el seu cos, sobreeixint delit, quan espera algú estimat o alguna cosa que sap plaent. Desig innocent, vida en estat pur i en tota la seva plenitud. Desitjar allò que no hipoteca la vida i no malbaratar el temps en desitjos impossibles no és un aprenentatge fàcil de fer i poques vegades els adults tenim capacitat de mostrar com fer-ho. Com ensenyem quins són els secrets d’un desitjar prudent? Ofertes per satisfer qualsevol desig solen anar acompanyades de paranys. Com indiquem les trampes? Sabem fer-ho sense prohibir? Sabem que prohibir és una forma d’augmentar el desig? Sabem mostrar que sovint és en desitjos senzills que hom troba major satisfacció? Fem palès que un desig compartit és un desig de satisfacció amplificada?