No us fieu de res, avisa aquest cartell

Recordo al principi de la crisis del coronavirus, quan feia pocs dies que estàvem tots tancats a casa i estàvem espantats i semblava que estàvem passant el pitjor, que el director d’aquest diari em va fer arribar una imatge d’un mar, amb tres onades. A la primera, petita, hi deia: “Covid-19”, a la segona, més gran, hi deia: “Recessió” i a la tercera, enorme, hi deia: “Canvi climàtic.” La vaig trobar entre alarmista, realista i divertida, la imatge. Sempre m’ha fascinat com amb un meme, amb una vinyeta, es poden captar coses tan complexes i alhora fer-ne sorna. Ara ja ho veig, que la imatge tenia raó. I no és que no ho veiés aleshores, és que l’onada en què jo em trobava, en què ens trobàvem tots, la de la Covid- 19, no ens –em– deixava veure gaire res. Intuíem, però, que la realitat actual era massa apressant per fer especulacions. Ara hi continuem immersos, prou que ho sé, però es parla més de grups bombolla que de nombre de morts, i més de les banderes a les rodes de premsa que de les solucions plantejades i tot sembla, després d’haver fet vacances i amb els bars, les escoles i els cinemes oberts, que les coses són força normals. Que l’onada primera està superada. Arribarà la segona, de fet, ja ho ha fet també, i la tercera, i cadascú es trobarà capbussat en els remolins, les rebregades i les rebolcades de l’onada i només els experts surfistes o els rics en sortiran il·lesos. Perquè sí, és així: la crisi que està per venir, quan s’acabin els ERO, les ajudes i les subvencions serà el doble de gran que la de la Covid, com ho il·lustrava aquella imatge. Una altra foto que he rebut aquests dies recull un lloc real, prop de les vies d’un tren on els responsables plens de saviesa han penjat un cartell que diu: “Atenció: després d’un tren en pot venir un altre.” Quan la vaig rebre, que me la van enviar per riure, em va semblar meravellosa. No us fieu de res, avisa aquest cartell, per molt que et sembli que ja ha passat el perill, per molt que et sembli que la vida ja te l’ha fotuda, per molt que tinguis la sensació que ho controles tot... és mentida. Just després d’un tren que et deixi sense alè, sense avisar, sense horaris, sense pip-pips que t’avisin... en pot venir un altre. I, és clar, el doble de gran i de ràpid.

No us fieu de res, avisa aquest cartell

Després d’un tren en pot venir un altre