Renuncio a la limitació a sentir-se que un mateix ja ho sap tot

He de confessar que, aquest cop, escriure aquest article se’m fa difícil. De fet, poso en aquesta confessió la meva esperança de poder reconèixer quelcom que no m’esperava. En aquest article vull renunciar a alguna cosa de la qual he fet bandera per molt temps; vull amb aquestes quatre ratlles confessar un fet que fins i tot a mi em costa de reconèixer. Ara i aquí, renuncio a ser expert. Expert en el que sigui, en el meu cas i com surt imprès sota el meu nom, al costat de la foto, “expert en màrqueting”. Hi renuncio expressament perquè m’adono que l’única forma de progressar és aprendre, perquè m’adono que jo mai no he deixat d’aprendre i perquè m’adono que en realitat no aprenc per millorar o incrementar el meu saber en una matèria en concret, sinó que aprenc en continu per mirar de fer les coses de forma diferent, de qüestionar-me el que sé de forma continuada. Més enllà del debat de la pedagogia a l’escola o els mètodes d’ensenyament –que en tot cas serien una qüestió que caldria abordar amb la meva veïna de pàgina l’Agnès Boixader–, voldria centrar la qüestió en com afrontem les empreses la millora de la competitivitat i com generem valor per als nostres clients. En les darreres dècades, s’ha imposat el concepte de millora contínua, un concepte apalancat en els processos de producció industrial en el que determina que cal incrementar la producció en continu considerant a aplicar millores progressives tant al producte com al procés. La millora contínua ha permès perfeccionar productes, queda clar. Però productes que ja existien prèviament. Però em fixo ara en el meu entorn: un entorn canviant, un entorn en el qual sorprenentment nous productes i nous serveis apareixen contínuament i que tenint-hi accés em faciliten la vida d’una forma espectacular. Aquests són productes que no provenen d’una millora del seu antecessor, sinó que provenen d’un nou principi i d’una nova lògica, que algú ha hagut de pensar i fer-ho sense una expertesa prèvia. Si bé és cert que sovint aquests productes són invisibles a la vista de les persones, existeixen. I existeixen com si es tractés de màgia. Són, tots ells, productes que no necessiten publicitat per impactar exitosament al mercat, donat que en ser de tanta utilitat, la seva existència es torna necessària per a una majoria. Per il·lustrar-ho, fixem-nos ara en alguns casos que ja són gairebé tradicionals, però que van tenir la seva aparició de forma sobtada, casos en què no existia una versió prèvia d’ells mateixos i que van canviar les nostres vides, si més no els nostres hàbits i d’una forma penetradora i radical. Podem parlar de l’empresa IKEA, que ens va fer canviar la forma de moblar casa nostra, però que a més va capgirar una indústria tradicional. Com també ho va fer Zara, amb una proposta revolucionària de moda a baix preu i en un procés de logística radicalment nou a la botiga, del tot diferent de la forma de vendre tradicional. Altres productes que consumim cada dia com el cafè Nespresso o cafè en càpsules, és tan així que sembla del tot residual aquells que encara fan el cafè diari amb un altre mètode. I parlem del telèfon intel·ligent? Una revolució que va proposar Apple amb el seu iPhone i que ha tingut un impacte indiscutible en les nostres vides. Apple és un exemple, un paradigma d’empresa d’innovació, però d’una innovació disruptiva, que realitza plantejaments radicalment diferents dels previs, que proposa nous referents i que canvia vertaderament la vida de les persones. PRODUCTES PER CANVIAR LA VIDA Altres productes que no són tan evidents han aparegut a les nostres vides per canviar-les del tot, com per exemple el làser, que va ser inventat l’any 1960 a Califòrnia. Sí, d’acord, va sortir gràcies a les teories d’Albert Einstein. Certament. Però el seu desenvolupament industrial va canviar radicalment les nostres vides. Com també ho va fer el ferrocarril a principis del segle XIX o ja en l’actualitat ho està fent l’operadora de taxis Uber o la web de contractació d’estades turístiques Airbnb... Tots ells, totes aquestes noves propostes de productes i tecnologies, són fruit no pas d’una millora en continu, són més aviat fruit d’un canvi de pensament, el qüestionament d’un model existent i obsolet i a partir de punts de referència nous, renovats. No renuncio, doncs, a l’atribut d’expert de forma gratuïta, en tant que un expert és aquell que té grans coneixements en una matèria o que gaudeix d’experiència en el desenvolupament d’una tasca. Però sí que renuncio a la limitació a sentir-se que un mateix ja ho sap tot. Em confesso aprenent, em confesso ignorant i manifesto la meva vocació per intentar crear nous models, nous productes, nous serveis i noves formes d’abordar problemes que millorin la nostra vida i que ni tan sols sabem que existeixen.

Renuncio a la limitació a sentir-se que un mateix ja ho sap tot

D’expert a aprenent