Pares, ja ho veieu: teniu dia des del 1948 i gràcies a una dona. Bé, siguem justos: gràcies també a sant Josep

Avui és un dia especial. Qui més qui menys té un pare –o no?–, encara que avui dia la figura paterna sigui un concepte en molts casos complex i divers, segons les situacions familiars. Sigui com sigui avui és un “dia de”. En aquest segle s’ha donat una invasió dels dies dedicats a causes, esdeveniments... Cada dia és un “dia de”, de manera que em fa la sensació d’una certa saturació. Però aquesta diada no passa desapercebuda, malgrat que podem ser dels que pensem que cada dia ha de ser el dia de les persones que estimem, en especial les que ens han donat la vida i no caldria. O siguem dels qui ho celebren perquè sempre s’ha celebrat, que és una tradició més i un dia és un dia. Doncs bé, sorpresa la meva quan m’he fet la pregunta i descobreixo que aquesta festa –socialment– no és més antiga que finals dels anys quaranta (copiant com és habitual una festa americana de principis del segle XX on se celebrava el tercer diumenge de juny). Però aquí no acaba tot. Va ser una mestra del barri de Vallecas que, el 1948, davant d’una queixa dels pares per l’existència només del Dia de la Mare –en aquelles èpoques el 8 de desembre, festa de la Immaculada, i actualment el primer diumenge de maig– anima els alumnes a dedicar un dia a ells. I escull el 19 de març, sant Josep, qui va fer de pare de Jesús. Ens pot semblar estrany, oi? Una festa femenina existent anteriorment que una de masculina! I, a més, instituïda al voltant del santoral catòlic quan molt sovint es titlla l’Església de “masclista”. I la inicia una dona, no pas un home, arrel de les queixes del que avui anomenaríem un “col·lectiu de pares”. Però va caldre una cosa més: la dimensió comercial. Sense ella haurà quedat com una anècdota… El propietari d’uns grans magatzems va voler comprar la idea. La mestra no va cedir sinó que va proposar un altre tracte: el compromís per part de l’empresari de contractar les alumnes quan es graduessin. Diríem avui: una reivindicació d’una defensora del drets laborals. Pares, ja ho veieu: teniu dia des del 1948 i gràcies a una dona. Bé, siguem, justos: gràcies també a sant Josep. I gràcies també als grans magatzems. I gràcies a Déu! No hi havia dia instituït, però des de la primera pàgina de la Bíblia ens ha fet valorar la grandesa de ser pare i mare, la grandesa incomparable de donar vida i celebrar-la. O no és també el que molts fareu com a famílies el proper Diumenge de Rams?

Pares, ja ho veieu: teniu dia des del 1948 i gràcies a una dona. Bé, siguem justos: gràcies també a sant Josep

Dia del pare… gràcies a una dona