Els dibuixos dels infants en guerra tracen escenes de pànic i horror: que algú aturi aquest malson

Llapis en mans d’infant és eina creadora. Gargots i ratlles les seves primeres creacions; coloraines insòlites, difuminats amb el dit o amb tota la mà; puntejats d’una paciència infinita fets per manetes juganeres; colors mostrant universos paral·lels o decorant mobles i parets. Sigui com sigui, la majoria d’infants assagen i troben camins per fer del dibuix una eina de comunicació, una estratègia única per manifestar la seva visió del món, el seu benestar o el seu malestar emocional. El dibuix els ajuda a reconèixer-se i a valorar-se, els afavoreix la creativitat i la imaginació narrativa. Cada dibuix d’infant explica una escena, fa presents uns protagonistes i descriu unes emocions; por, fàstic, tendresa, ressentiment o ràbia poden emergir d’una mà que amb prou feines aguanta el llapis o el pinzell. El dibuix explicita un caràcter, una personalitat, unes capacitats i un tarannà. En cada dibuix apareixen unes demandes, a vegades clams d’auxili o s’hi reflecteix un nou disseny del món, aquell que l’infant vol, necessita o somnia. Sí, el dibuix és una de les formes d’expressió més sofisticada, precisa i rica que tenen els infants per dir-nos coses als adults. El dibuix, com la lletra que també és una forma de dibuix, projecta mostres del que és o vol ser l’infant, del que sent i pensa, del que li passa o voldria que li passés. Pel dibuix podem saber de maltractaments i abusos, de neguits i angoixes, de camins recorreguts fins l’abisme de la depressió o d’il·lusions i esperances d’infant. I és clar, els infants també dibuixen la guerra! Què diuen els dibuixos de tants i tants nens que la viuen? Què pensen, senten i desitgen mentre cauen bombes? Què pensen, senten i desitgen cada vegada que l’alarma sona i han de córrer al refugi? Què pensen, senten i desitgen mentre pare i mare agafen a corre-cuita quatre coses per deixar la llar? Què pensen, senten i desitgen quan veuen la mort al seu costat? La violència –la guerra és violència extrema i armada– destrueix les bases de la política i, és clar, de l’ètica. Ni tan sols una hipotètica guerra justa assegura que algú sigui capaç d’aturar-la en el moment adequat. La destrucció i la mort d’una guerra fa niu en tot ésser humà i confereix un nou caràcter a cada infant. Els seus dibuixos tracen nous gargots, escenes de pànic i horror, de desempara i de súplica: que algú aturi aquest malson.

Els dibuixos dels infants en guerra tracen escenes de pànic i horror: que algú aturi aquest malson

Dibuixos d’infant