Ens trobem al camp de la Rectoria per preparar l’acte d’homenatge del Joan Cueto. No vull pensar. Sento un nus a l’estómac.

Dilluns, 6 de juliol de 2020
Tarda
Creixen els brots a la comarca del Segrià. L’amenaça del confinament plana sobre els nostres caps com l’espasa de Dàmocles.

Dimarts, 7 de juliol
Tarda
Sortim a caminar, fa una calor moderada. El meu fill gran marxa, després d’estar uns dies a casa, uns dies intensos com un glop d’aigua fresca.

Dimecres, 8 de juliol
Nit
Sortim a caminar. A la tarda s’aixequen nuvolades.
Una exalumna ha penjat un vídeo a Instagram explicant els abusos sexuals que va patir per part d’un monitor d’esplai. Agraeix el suport rebut de l’escola. Tenia dotze anys i amb la denúncia va començar l’infern. Li van preguntar si en algun moment li havia dit que no li agradava. Diu: “Quan una persona es queda parada i no reacciona, és que no li agrada el que li estàs fent”. Va anar al psicòleg. I passat un any, ho va haver de reviure tot amb l’interrogatori. El caos mental que tenia va fer que el seu discurs no fos prou clar i coherent i el jutge va considerar que podia ser un relat inventat. Després van venir els diaris i haver de fer front als comentaris. Es tractava d’una persona molt coneguda i es va dedicar a desacreditar-la. Es va plantejar per què l’havia denunciat. La darrera tortura va ser haver-lo de trobar al carrer. Laia, ets molt valenta! Aquest vídeo, a més d’ajudar-te a tu, pot ajudar a altres menors. Esperem que algun dia les víctimes d’agressions tinguin més suport per fer front aquest camí tan dur.

Dijous, 9 de juliol
Nit
Després de caminar anem a la platja, és el primer dia. Hem marxat a l’hora que es començava a omplir. Avui comença l’obligatorietat d’usar sempre la mascareta, encara que es puguin respectar les distàncies. Les més còmodes són les de roba, amb forma de cassoleta, amb goma prima darrere les orelles. La mare n’ha fet de diferents estampats. Cal anar protegits per seguretat col·lectiva, però podem buscar en aquest complement un punt divertit. S’allargassa l’ombra de la corrupció damunt de la monarquia.

Divendres, 10 de juliol
Nit
Sortim a caminar. Dia núvol, cauen algunes gotes de fang. Fa deu anys de la gran manifestació per la sentència contra l’Estatut de Catalunya convocada per Òmnium. Era dissabte. Feia molta calor. El meu fill petit tenia una festa d’aniversari, el va acompanyar el seu pare. Jo vaig baixar a Barcelona amb autocar. Al passeig de Gràcia no hi cabia ni una agulla. Vam perdre el bus de tornada i vam pujar en tren. Aquell dia va marcar un punt d’inflexió. Coincideixo amb l’editorial d’ahir d’en Vicent Partal a Vilaweb: “Espanya ha esdevingut un impossible per a Catalunya”. En aquests 10 anys, hem vist “el nostre país pujar i baixar, triomfar i perdre, excel·lir i fer vergonya, però constata que els revolts no li han fet apartar mai la mirada de l’horitzó”. Estic segura, com ell, que sóc tan sols una entre tants i que continuarem empenyent endavant aquest procés, “fins quan ja no serà necessari.”
Ens trobem al camp de la Rectoria per preparar l’acte d’homenatge del Joan Cueto. No vull pensar. Sento un nus a l’estómac. Nit. Música. Amics. Constel·lacions. La llegenda de Denebola. Sempre seràs cua de lleó, en comptes de cap de ratolí. A la pantalla, la teva imatge irreverent amb el dit del mig estirat i un brindis desitjant-te un bon viatge i molta merda.

Dissabte, 11 de juliol
Nit
El contagi s’accelera a Catalunya. Els brots d’Hospitalet van creixent.
Aquesta tarda els coordinadors de l’associació Vilamagore hem anat al centre de menors i joves no acompanyats del poble per explicar com poden col·laborar a la festa. Els hem portat la coca que havia sobrat ahir. Ells han preparat un te amb menta deliciós. Tímids, cohibits, ens han explicat que estan fent pràctiques, el que els agrada (la música, ballar, el futbol…)… Són els fills de mares com jo, que els ploren lluny d’aquí i que resen per ells perquè puguin tenir un futur millor que el seu.
Miro el començament del #FAQSinquietantTV3, és molt decebedor veure com cada dia la llengua catalana és més trepitjada a la nostra televisió pública.

Diumenge, 12 de juliol
Nit
Fa un dia gris. He acabat de llegir l’Escanyapobres de Narcís Oller. Una novel·la que gira al voltant dels diners i l’avarícia, temes eterns. Transcorre el 1850 al poble de Pratbell (l’Espluga de Francolí).
La Generalitat ordena el confinament domiciliari per a Lleida i 7 municipis del Segrià, excepte per anar a treballar i altres qüestions específiques.