Recordo aquell portalliteres com recordaré el doctor de ma mare

Ser amable quan un té el poder mostra grandesa i saviesa / Imatge: Fritz Kahn (1889-1968) Hem entrat a l’hospital de Granollers a les 14.40h. La meva mare és extremadament puntual i amb coses de metges, encara més. La intervenció era menor i tot ha anat molt bé però no ens agrada gaire que ens remenin. Una se sent vulnerable quan són temes de salut. Vulnerable i generosa, ves, que la malaltia i el dolor i la mort no són companyia desitjada mai i enlloc. En les 24 hores que hi som, potser una mica menys, totes les persones amb les quals interactuem són educades, amables, eficients, professionals i simpàtiques. No em creuré que és una qüestió de sort. Creuré que és una qüestió de fer les coses bé, un rere l’altre i fer funcionar un engranatge que, ja m’ho penso, no deu precisament anar sobrat de recursos. Un engranatge que, un cop més, si funciona, és per les persones que hi ha darrere cada taulell, dins de cada bata, empenyent cada llitera. Persones que posaré així, amb majúscules i que amb un somriure de més, una explicació detallada de més, un atenció de més, fan que la teva estada en aquest espai vulnerable de la salut sigui millor, més humana, menys dolorosa. No hi ha cap vergonya a sentir-se temorós en entrar a un quiròfan. Ens demostra que som humans i que ens aferrem a la vida i això es preciós. Quan jo tenia uns 15 anys i una apendicitis urgent i em baixaven a quiròfan d’urgència, vaig afirmar, convençudíssima que ja no em feia mal res i vaig demanar que em deixessin anar a casa. Em van consolar i em van animar amb amor aleshores i ho recordo. Recordo aquell portalliteres com recordaré el doctor de ma mare. No tant per les indicacions mèdiques com per la complicitat humana, per la grandesa de la seva amabilitat. Ser amable quan un té el poder mostra grandesa i saviesa i he vist que a l’Hospital de Granollers en tenen de sobres. Tant si us dediqueu a l’atenció de les persones, com si no, però sobretot si us hi dediqueu: sigueu tan amables com pugueu, tan humans, simpàtiques, bona gent com pugueu. Per a vosaltres és un acte menut, per a nosaltres, una diferència abismal. Gràcies als que marquen la diferència. De tot cor.

Recordo aquell portalliteres com recordaré el doctor de ma mare

Una diferència abismal