A l'escola se'ns oblida repensar l'origen de la desigualtat

Què passa quan la diferència es converteix en poder? / imatge: Yayoi Kusama (Hishhom Museum) En el seu darrer llibre, Poder i llibertat. (Edicions 62, 2024), Josep Ramoneda diu que la desigualtat és la diferència convertida en poder i l’actualitat avala la seva tesi. Josep-Maria Terricabras deia que la diferència és riquesa sempre que sigui natural o desitjada. Podem discutir què hi ha de riquesa en algunes diferències naturals: néixer amb un dèficit important d’intel·ligència o amb mancances greus de salut física; no són altra cosa que mancances i anomalies que, des de l’origen, fan més difícil la vida. Natura i justícia social són categories d’universos distints! Pertoca als humans equilibrar aquest fat. Som els humans que hauríem de fer del món una casa comuna, lloc habitable que tots els inquilins puguin gaudir-ne en usdefruit. Ha mort un papa que diuen que compartia taula amb pobres, transsexuals i menystinguts i que rentava els peus als bruts-marginats-de-carrer. Però ell, com la majoria de nosaltres, tornava a casa i tenia llit calent i plat a taula. Veient el comiat que s’ha fet a un papa, suposadament transformador i defensor de justícia social, cau l’ànima als peus. Ostentació de riquesa i poder a l’engròs! És clar que tendim a convertir la diferència en poder i a fer-ne exhibició. Diuen que igualtat és relació d’equivalència: com acomiadem els morts de Gaza i Ucraïna o els que s’ofeguen cercant una millor vida? Quants cardenals i caps d’estat els acomiaden? Judith Butler diu que totes les vides mereixen ser plorades, però plorem els poderosos i no vessem cap llàgrima pels insignificants. La desigualtat domina el món. A l’escola parlem d’inclusió i se’ns oblida repensar l’origen de la desigualtat. Potser cal revisar les formes de la diferència. El principi de diferenciació és el que fa possible que les coses i els éssers vius es puguin reconèixer de manera particular, que tinguin una fesomia singular. No hi ha comprensió sense diferenciació! La diferència pot ser abundància, diversitat, pluralitat, varietat o plenitud i pot suposar discrepància estimuladora o contrast de parers imprescindible per a la bona comprensió de fets o fenòmens. Però cal estar atents perquè la diferència és també el principi de la desproporció, la desigualtat, la discriminació, la divisió i els posicionaments irreconciliables. Vetllem, doncs, perquè la diferència no esdevingui desigualtat i poder subjugant!

A l'escola se'ns oblida repensar l'origen de la desigualtat

Diferència i desigualtat