Divulgador del poder del cant
Dimecres a la tarda. Cafè al bar restaurant La Troca de Roca Umbert Fàbrica de les Arts amb el músic i professor de música Carles Ridao i Garcia (Granollers, 1981). Tot just acabada l’entrevista, ha de fer la classe setmanal a les integrants del Cor de Salut, una iniciativa exitosa de la Universitat Popular de Granollers (UPG) en la qual participen més de 40 dones. Al programa d’aquesta proposta, es presenta com “un curs que permet descobrir el plaer de cantar en grup trobant la veu per gaudir i compartir el camí de recerca amb més persones”. També s’insisteix que “no es necessiten coneixements de música ni tenir una gran tècnica vocal, només ganes de cantar plegats”. Des del curs 2015/2016 que va començar, el Cor de Salut gaudeix d’això mateix, de bona salut, i es deu, segons les alumnes, a la manera i la forma que en Carles imparteix i entén la música, amb idees pròpies i innovadores.
El Cor de Salut va néixer el 2012 al si de l’AV Camí Ral a partir d’una proposta de Cari Andreu, veïna del barri. Ras i curt, és aparentment com altres cors –un grup de cant coral amb una quarantena de cantaires amb edats que van dels 40 als 80 anys (esperen amb ganes la incorporació d’uns quants homes)–, amb un mestre que ensenya cançons típiques i tradicionals. Però en aquest cas hi ha trets singulars. Per entendre-ho millor arriba el moment de parlar del mètode Dalcroze, una fórmula d’aprenentatge musical del qual beu en Carles des de fa anys. El sistema es basa en una metodologia que facilita l’aprenentatge musical i que va formular el pedagog i compositor Émile Jaques-Dalcroze (Viena, 1865 – Ginebra, 1950). Considerada com una de les teories més interessants del darrer segle i mig, es basa en la coordinació entre els sons i els moviments.
Entre altres particularitats, la manera de fer de Jaques-Dalcroze treballa simultàniament l’atenció, la intel·ligència, la rapidesa mental, la sensibilitat i el moviment a través d’exercicis metòdics de moviment, improvisació, sons corporals intercalats entre ells i una relaxació final, i s’oposa a l’exercitació mecànica de l’aprenentatge de la música. El mètode és especialment idoni per als més petits. En Carles fa temps que experimenta més enllà d’aquests marges i ha introduït les seves variants personals, moltes de les quals vinculades sobretot a la veu, tant pel que fa amb els infants com amb cantaires d’altres edats.
Músic per vocació, diu que tenia 15 anys quan es va plantar davant els seus pares i els va explicar –com si fos una manifestació de principis– que volia ser músic. Com a principal i únic antecedent, tenia la música que escoltava de la seva germana, fet pel qual es va matricular a l’Escola de Música Moderna L’Estudi i va aprendre harmonia, instrument, guitarra moderna i veu. D’aquesta època recorda amb estimació Jan Carles Parellada, professor de guitarra. Després va continuar al Centre d’Estudis Musicals Passatge, de Barcelona, amb els professors Guillem Vernis i Marcelo Valente, i va seguir a l’Escola de Música de Badalona amb Ramon Montoliu.
Coincidint amb aquesta època va formar part de grups com els Nailon, formació de mestissatge que un any va guanyar el Concurs de Rock de l’Ascensió i que integraven David Garcia, Iñaki Marquiegui i Víctor Pou. Acabada aquesta experiència va tocar durant vuit anys amb La Banda del Drac, amb Juan Carlos Narzequian, Joan Ribas, Farners Puente, David Sánchez i Pepe Patricio, tots ells músics del Maresme i les comarques gironines.
Tocat pel cuc de l’ensenyament, va fer els estudis de mestre de música a la Universitat de Barcelona i va continuar tocant amb altres grups, com el format amb el músic gitano David Rodríguez Rojas. També va fer de professor de guitarra moderna a l’Escola de Música de la Societat Coral Amics de la Unió, dirigida pels germans Josep i Joan Vila. Com a mestre, destaca el seu primer pas per una escola del barri la Mina de Barcelona o la seva estada durant uns mesos a l’Índia participant en un projecte solidari. Des de fa nou anys imparteix classes de música i de dansa a l’Escola Joan Solans de Granollers a nens des de P3 a 6è. La Joan Solans té un altíssim percentatge d’alumnes de famílies nouvingudes d’arreu del món. “Com a element educatiu, la música juga un paper molt important en totes les persones, independentment de l’edat i el grau de formació”, explica convençut.