En un món de canvi veloç, la formació de docents ha de ser dúctil i flexible

Dissenyar un pla de formació permanent suposa conèixer les millors i més actualitzades investigacions en aquest camp, fer un diagnòstic acurat per detectar necessitats i conèixer resistències i compartir reflexions amb tots els implicats, especialment aquells que s’han de formar. Ningú no canvia, ni la visió ni la pràctica, si no està convençut de fer-ho. Però massa sovint les formacions de docents són producte de la improvisació, segueixen temàtiques de moda, s’impulsen per mimetisme o es fan donant major pes a la tecnologia que a les persones. Entristeix constatar que l’oferta de formació feta per organismes vinculats o patrocinats per entitats bancàries es valora com la millor i espaordeix que s’hi assisteixi sense ombra de sospita. Lluny del que seria desitjable, és com si una mena d’estupidització formativa s’hagués apoderat d’una part significativa de docents, traslladant al sistema educatiu allò que caracteritza la societat actual: velocitat, fugacitat, provisionalitat i liquiditat del pensament, eslògans i paraules grandiloqüents i de contingut vacu. Quin paper té el docent en el segle XXI? Quina funció social i política se li encarrega? Les innovacions, que es proposen ara a escoles i instituts, són un canvi o una bombolla d’aire? És el que necessiten infants i joves per encarar la vida en el segle XXI? Qui sigui que faci una proposta de formació inicial o permanent de docents ha de fer-se aquestes preguntes, perquè significa qüestionar-se les finalitats de l’educació i la raó de ser dels docents. Són les finalitats les que han de guiar i donar horitzó de sentit a tota acció educativa. En un món de canvi veloç, la formació de docents ha de ser dúctil i flexible. Hi ha aspectes que permeten dissenyar una oferta virtual solvent perquè les xarxes digitals tenen capacitat per crear comunitats de formació permanent, sense dependència de territoris físics concrets i lliures del lligam d’espai o temps fixos. Els formats presencials, tertúlies, trobades o congressos, permeten rebre pastilles de coneixement estimulants per al creixement personal, més ric si es fan en llengües estrangeres. Però una pedagogia crítica, capaç de transformar realitats, exigeix una taula de reflexió pedagògica en cada centre educatiu, enxarxada amb altres centres, en col·laboració, i possibilitant formació, innovació i recerca en un bucle d’investigació-acció.

En un món de canvi veloç, la formació de docents ha de ser dúctil i flexible

Docents formats (II)