“Doctor, m’ho sé tot”
El professor Salvador Estany, Vador, ens ha deixat. Per a mi i per a molts d’altres alumnes de l’Escola Municipal de Treball (EMT) va ser –i serà sempre– un referent en la nostre vida. En la vida ens trobem amb persones que ens marquen: la família, els amics i també, si tenim sort, algun professor durant el nostre període estudiantil. En Salvador Estany va marcar positivament bona part la meva adolescència i joventut.
El 1972, acabat d’arribar d’un poble petit aleshores com Llinars del Vallès, la ciutat de Granollers em semblava immensa, desconeguda. Tot el dia fora de casa, des de primera hora del matí fins al capvespre, autobús cada dia, dinar fora de casa (al Layon)… I tot això amb una pila de nanos vinguts d’arreu de la comarca. Totes aquestes pors van desaparèixer amb la injecció d’autoestima que em va donar en Vador.
Era el nostre professor de dibuix i de català. Era un professor amable, però molt exigent. Era capaç d’estripar-te una làmina davant teu per un petit error i reptar-te a fer-la perfecte i posar-t’hi un 10 a la nova. Així era en Vador.
Una vegada, amb uns companys, vam fer campana a les seves classes del matí. Vam anar a banyar-nos a les piscines de Granollers amb els diners del dinar. Dins la piscina, al migdia, ens el vam trobar. Va fer cara de dimoni emprenyat –i divertit a l’hora– perquè ens havia enxampat, però vam acabar tots sis dins el seu Seat 600 per anar a dinar a casa seva unes llenties. Així era en Vador.
Els seus ideals polítics ens els transmetia sense fanatismes ni dogmes i va aconseguir motivar-nos i ens va encoratjar a organitzar-nos. Vaig ser delegat de classe (el meu primer càrrec representatiu) i fèiem propostes contínuament, com per exemple autoimposar-nos càstigs, definir-los i participar en les notes per comportament. Així era en Vador.
Era molt exigent amb els alumnes que sobresortien i amable i comprensiu amb els més justets. Molts van aconseguir el seu primer lloc de treball gràcies a les seves recomanacions. Així era en Vador.
Durant tota la meva vida he anat coincidint amb en Vador pels carrers de Granollers, en actes cívics, polítics, i sempre, sempre se li il·luminava la cara amb un somriure, s’interessava per com m’ha anava tot i em feia una reflexió sobre qualsevol tema d’actualitat. Sempre constructiu i crític a l’hora, sempre. Així era en Vador.
En la meva vida he tingut la sort de trobar-me amb un grandíssim professor: en Salvador Estany, en Vador. Ell sempre volia que li diguéssim que ens sabíem la lliçó amb la frase: “Doctor, m’ho sé tot!” Vador, encara no m’ho sé tot d’aquesta vida, però tu em vas ajudar molt.
Descansa en pau, professor.