El petit príncep: "Començo a entendre què vol dir domesticar, hi ha una flor que crec que m'ha domesticat"

Diu el diccionari que domesticar és “fer domèstic un animal que abans era salvatge” i de la segona accepció: “Fer tractable”, per exemple, una persona de caràcter rebel i esquerp. Domar és amansir, fer dòcil o treure la rebel·lia d’algú i també reprimir passions i instints. Haver estat educats significa haver estat, en major o menor profunditat, domats i domesticats. Domar comporta ensinistrament, instrucció i repetició d’accions que s’acaben fent de manera mecànica i encara que impliqui relació entre domador i domat, no cal que se sustenti en l’afecte, de fet millor que no n’hi hagi i així el domador pot arribar a anul·lar al domat. Domesticar és tota una altra cosa. Recordeu l’escena del petit príncep i la guineu? El petit príncep, sentint-se sol i necessitat d’amics, troba la guineu, múrria i bonica i té ganes de jugar-hi, però la guineu li diu que no pot ser perquè no està domesticada. I aquí neix un diàleg que trobo tan interessant com inquietant. La traça d’Antoine de Saint-Exupéry fa que el petit príncep dialogui amb un dels animals que les faules han tractat menys bé; la guineu sovint és considerada astuta, valenta i llesta però també egoista, mentidera i lladregota. No sembla la millor companyia. Saint-Exupéry presenta el petit príncep en un moment que necessita afecte i cerca algú amb qui establir relació, intenta trobar a qui estimar i per qui ser estimat, algú de qui tenir cura. A través de la guineu que el noi pren consciència que potser ja ha estat domesticat per una flor, una rosa, perquè la guineu li explica que domesticar és una cosa “massa oblidada i que significa crear vincles”. El noi diu: “Començo a entendre què vol dir domesticar [...] hi ha una flor que crec que m’ha domesticat.” Un altre conte, La nena dalvatge, reprodueix la història del nen salvatge, el mite que serveix Rousseau per fundar la modernitat il·lustrada, la que fa de l’educació racional el pal de paller del progrés i la felicitat humana. En aquest conte, la família, que arranca la nena de la joia de viure en plena natura i domesticada pels animals del bosc, no aconsegueix domar-la, és a dir, que s’adapti a normes i costums dels humans, perquè, diu l’autora E. Hughes, “no es pot domar una cosa tan feliçment salvatge”. En educar, domestiquem o domem? Domestiquem, com diu la guineu, afavorint una plaent vida afectiva i bona predisposició a la convivència pacífica?

El petit príncep: "Començo a entendre què vol dir domesticar, hi ha una flor que crec que m'ha domesticat"

Domats i domesticats