Europa ha de recuperar la seva competitivitat a través d’una estratègia industrial comuna

Donald Trump va ser elegit president dels EUA el passat 5 de novembre gràcies als 312 vots electorals aconseguits, 86 més que la candidata demòcrata, Kamala Harris, i 42 més dels necessaris per presidir el país nord-americà. Però què suposarà l’arribada de Trump al poder novament?

En primer lloc, Trump vol instaurar una política proteccionista, establint aranzels per protegir la producció made in USA, de tal manera que s’afavoreixi el creixement intern del país. D’altra banda, a la campanya electoral, va posar sobre la taula la reducció de l’impost de societats (del 21% al 15%), la reducció d’impostos per a particulars, abaixant impostos sobre les rendes, i l’eliminació de l’impost sobre les herències. A més, vol reduir la inflació a través de la independència energètica, i reduir així la filiació amb el petroli exterior.

Aquesta política proteccionista de Trump implicarà fixar aranzels a grans potències mundials com poden ser la Xina, la Unió Europea (UE) o els països emergents. Per posar-ho en context, segons les dades de la Comissió Europea, la UE va exportar béns als EUA per un valor de més de 503.800 milions d’euros l’any 2023, el que suposa el 19,69% del total de les exportacions que realitza la UE als països extracomunitaris. De tots els països europeus, els més afectats seran Alemanya, Itàlia i Irlanda, ja que són els que més exporten als EUA.

Si aterrem aquestes dades a nivell espanyol, seguint les dades de la Comissió Europea, Espanya va exportar als EUA per un valor total de més de 18.900 milions d’euros l’any 2023. Aquesta dada, per al conjunt d’Espanya, representa el 13,10% del total de les exportacions espanyoles. Per tant, que els EUA imposi aranzels als productes exteriors suposarà un perjudici per a l’economia espanyola. Ara bé, s’haurà de veure com afecta l’apreciació del dòlar respecte a l’euro en els equilibris dels preus.

Pel que fa a Catalunya, les dades d’Idescat, durant el setembre de 2024, mostren que la comunitat autònoma catalana va exportar béns per un valor de 8.100 milions d’euros. Sobre aquest total, les exportacions als EUA suposen –únicament– un 4% del total (324 milions d’euros), molt per sota de les exportacions a països de la UE com poden ser França (16,4%), Alemanya (10,8%) o Itàlia (8,8%).

D’altra banda, des de la victòria de Donald Trump a les eleccions a la presidència dels EUA, el dòlar ha estat tema de conversa constant. De fet, des de l’any 1999, quan es va crear l’euro, només hi ha hagut moments ocasionals on l’euro i el dòlar han tingut paritat en el seu valor. A 3 de desembre de 2024, un euro equival a 1,05 dòlars estatunidencs, una caiguda de més de 3% en el darrer mes (3 de novembre de 24 a 3 de desembre de 24) de la moneda europea davant de la dels EUA. Aquesta depreciació de la moneda europea s’haurà de tenir en compte amb vistes a les previsions futures, ja que el tipus de canvi tindrà el seu efecte sobre les exportacions que es facin al país nord-americà.

Després de guanyar les eleccions, Trump ha anunciat que imposarà uns aranzels del 25% a les importacions provinents del Canadà i Mèxic, socis en un tractat de lliure comerç vigent durant tres dècades. Tanmateix, ha anunciat un increment del 10% als aranzels que ja existeixen sobre les importacions provinents de la Xina. De forma immediata, aquests aranzels nous tindran un efecte inflacionari i provocaran l’augment de preus dels béns importats des d’aquests països, i impactaran directament sobre els consumidors americans perquè s’encariran els preus de molts productes. A la vegada, Trump ha obert la possibilitat de negociar aquests aranzels per pressionar en altres assumptes com la immigració il·lícita i el tràfic il·legal de drogues.

Així, doncs, haurem de veure quines de les promeses electorals acabarà complint Trump, perquè algunes de les que va anunciar en campanya poden tenir un efecte negatiu immediat sobre l’economia nord-americana. En qualsevol cas, aquesta situació és una oportunitat perquè la UE i els països que la formen es plantegin les estratègies de futur en línia del que proposa el recent informe Draghi.

L’informe Draghi proposa una estratègia per frenar el declivi de l’economia de la UE respecte de les grans potències. Només una política econòmica basada en un enfocament comú europeu que se centri en el creixement pot fer que la UE faci front amb èxit als grans reptes que té plantejats en temes tan cabdals com la transformació tecnològica, la descarbonització, la seguretat econòmica i el manteniment del sistema de social europeu.

Europa ha de recuperar la seva competitivitat a través d’una estratègia industrial comuna que es basi en la innovació, la descarbonització i la seguretat econòmica.

El pilars en els quals, segons Draghi, s’ha de recolzar l’enfocament comú que necessita la UE són, en primer lloc, l’enfortiment del mercat únic. En segon lloc, la necessitat d’una estratègia industrial, de competència i comercial comunes i alineades amb l’impuls dels sectors industrials essencials. Un altre element primordial és el finançament d’aquestes polítiques d’innovació i reindustrialització; Draghi xifra el finançament públic (incloent l’emissió de deute conjunt) i privat necessari per inversions addicionals al voltant del 5% anual del PIB europeu (800.000 milions d’euros). Per últim, tot això s’ha de sustentar en una reforma de la governança de la UE que creï un nou marc de coordinació de les polítiques econòmiques europees amb una més gran delegació de poders dels estats a favor de la UE.

Tant de bo que les amenaces proteccionistes de Trump representin un revulsiu perquè la UE comenci a implementar les polítiques imprescindibles orientades a recuperar la competitivitat i la innovació de la seva economia. Aquestes polítiques requereixen generositat per part dels estats, des del reconeixement que només podem ser competitius front les grans potències (els EUA i la Xina) si anem junts. Es tracta de coordinar polítiques comunes i dotar de més competències el govern europeu. Està en joc no perdre la cursa enfront els grans gegants econòmics globals. I també està en joc el futur del nostre sistema de progrés i protecció social. El món necessita més Europa.