S'acaba l'estiu, sí. I l'observo des d'Espolla, mentre cau el sol. I penso en el que ha passat i el que vindrà

Doncs això, que tot s’acaba i tot comença. S’acaba l’estiu. El meteorològic. No pas l’astronòmic. Per encarar la tardor, encara haurem d’esperar poc menys d’un mes. S’acaba l’estiu de la calorada eterna. L’estiu de la sequera i el foc implacable. L’estiu del caos als aeroports i les cues a l’AP-7. L’estiu de les pedregades. L’estiu de l’allau de festivals musicals. L’estiu de les palanques, el del desitjat adéu d’Umtiti i l’arribada de Lewandowski. L’estiu de Despechá. L’estiu amb més morts ofegats a les platges. I el del drama dels ciclistes a les carreteres. S’acaba l’estiu de les festes de Sanna Marin i la lamentable fiscalització social del seu espai privat. L’estiu de la renúncia de Boris Johnson i la suspensió i cessament de Laura Borràs. L’estiu de les baralles al govern i del retorn del Girona de futbol a Primera i del de bàsquet a l’ACB. L’estiu de l’última gira de Serrat i de la mort de Núria Feliu. L’estiu del decret energètic i la gratuïtat del transport públic. L’estiu del patetisme del youtuber Borja Escalona. L’estiu dels 30 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona i dels 60 anys de la mort de Marilyn Monroe. L’estiu de l’adeu d’Eudald Carbonell d’Atapuerca i del desglaç del Montblanc. S’acaba l’estiu de la inflació desbocada i de l’esclat de Vingeggard al Tour. L’estiu del perdó papal als indígenes del Canadà. L’estiu del primer aniversari del retorn dels talibans a l’Afganistan i de la provocació de Nancy Pelosi amb el seu viatge a Taiwan. S’acaba l’estiu del cinquè aniversari de l’atemptat a les Rambles. L’estiu de la gent que es llença al mar des de les roques i ho comparteix a l’Instagram. L’estiu del BeReal i de La casa del dragón. L’estiu dels 80 anys de Bambi i l’estiu dels 27 graus a l’aire condicionat. S’acaba l’estiu del registre a la casa de Donald Trump i de la verola del mico. L’estiu de l’atemptat a Salman Rushdie i de la vergonyosa violència policial a la tanca de Melilla. ESGOTO LA COPA DE VI S’acaba l’estiu, sí. I l’observo des d’Espolla, a l’Alt Empordà, mentre cau el sol, ja molt més aviat que quan va començar, fa un parell de mesos. I penso en el que ha passat i el que vindrà. I encara que sé que passarà, em nego a acceptar que les tornarem a passar putes. I que continuarem fent cua a les carreteres. I que Hisenda continuarà cosint a inspeccions els autònoms catalans. I esgoto l’última copa de vi amb el desig que els dies que vindran seran millors. I el tanco amb una convicció: que s’ha acabat començar els articles d’aquesta contraportada de la mateixa manera que ho he fet fins ara en els darrers quatre anys i mig. Doncs això, que s’ha acabat.

S'acaba l'estiu, sí. I l'observo des d'Espolla, mentre cau el sol. I penso en el que ha passat i el que vindrà

Doncs això…