Dietari de l'okupa de l'altell

Rossend Llurba deia que era molt important introduir “una guspira d’art i de catalanitat” als teatres de varietats / foto: Costats Tsoclis (Galerie Pascal Polar) Divendres 9 de maig de 2025MigdiaAl matí, vaig a Caldes de Montbui. He quedat amb la Conxi Sánchez per parlar d’El cor del balneari al programa Sota les llambordes. M’ho agafo amb temps, no he estat mai a Ràdio Caldes i assenyala pluja. Hi ha un aparcament públic a prop del Centre Cívic i Cultural on és l’emissora. La Conxi no tarda a arribar. M’ha demanat que triï dues cançons per acompanyar l’entrevista. D’inici, he escollit El vestit d’en Pasqual, en la versió de la Guillermina Motta. Un cuplet català molt alegre que representa l’aire fresc que als anys 20 del segle passat es vivia al Paral·lel, un indret d’oci i espectacle fins ben entrats els 70. I he triat un cuplet català, un gènere que s’havia popularitzat en francès i en castellà, perquè com deia l’any 1912 Rossend Llurba, escriptor teatral i poeta, era molt important introduir “una guspira d’art i de catalanitat” als teatres de varietats. I faig una falca: aquesta és la qüestió, que el català sigui present a tot arreu. Una cançó que n’ha fet versions Núria Feliu o La Trinca. Aquesta cançó, alegre i tan nostra, representa a la perfecció el personatge de la Pepa. La cupletista de ficció de la meva novel·la, que puja cada setmana des de Barcelona a Caldes amb les seves companyes per actuar a l’Ateneu Centre Democràtic. L’entrevista la podeu recuperar en els pòdcasts de la web de Ràdio Caldes.L’hora ha passat amb una bufada i acabem amb la cançó de jazz What a Diff’rence a Day Makes, popularitzada per Dinah Washington. Composta originalment en castellà (Cuando vuelva a tu lado, 1934) per la mexicana María Grever, de pare espanyol i alumna de Claude Debussy. N’hi ha moltes versions en espanyol, com la de Natalie Cole, i en anglès, la meva preferida, és la de gran Amy Winehouse. Tot i ser una mica posterior, l’he triada perquè podria sonar dins del Balneari Ventura o al Casino, i ser ballada per la Lola amb el senyor Ignasi. Aquest clàssic explica com un sol dia pot transformar la vida d’algú gràcies a l’amor d’una altra persona. A la novel·la, la transformació seria la de la Lola que arriba en ple dol per la mort de la mare a Caldes i l’amor del senyor Ventura farà possible aquest canvi. Marxo de la vila amb pluja. Dissabte 10 de maig de 2025CapvespreFins aquest matí he estat pendent de les previsions meteorològiques. A la tarda, tinc una ruta literària per Caldes amb el club de lectura de la llibreria La Lluna de Sant Esteve de Palautordera. Finalment, sembla que el temps aguantarà i decidim mantenir la sortida. Al ser de tarda, he modificat una mica el circuit per l’horari de tancament dels safarejos públics. El passeig de la riera ens mostra una vegetació exuberant, els ramells blancs de les acàcies perfumen l’ambient i ombregen el curs de l’aigua al costat dels ventalls florits de saüc. No les he tastat, però entre moltes receptes (xampany, gelat, xarop...) diuen que són bones per fer-ne crespells, arrebossant les flors amb una pasta semblant a la dels bunyols i fregint-les. Ha estat una ruta molt agradable, gaudint dels escenaris, retalls de lectura i postals antigues. La cirereta del pastís d’un club de lectura. Dimarts 13 de maig de 2025TardaVaig anar a dormir que estava una mica marejada. M’he despertat amb un vertigen terrible. No puc seure al llit sense que m’aguantin. No m’havia passat mai. Ve una doctora a casa. Diu que és conseqüència d’una contractura cervical. Medicació i descans. Passo tot el dia al llit ben quieta, és l’única manera d’evitar la sensació de mareig. Dimecres 14 de maig de 2025CapvespreContinuo al llit, no gaire més bé que ahir. Em poso algun pòdcast i m’ajuda a passar l’estona. La meva germana ha vingut a casa a fer-me un massatge. Amb els ulls tancats faig mentalment el recorregut habitual de la caminada matinal. Surto de casa, em trobo amb en Pep i la Teresa, i vaig repassant les passes que tantes vegades he fet. Veig els camps d’un verd lluent salpebrat de roges roselles. Les flors blaves de les borratges voregen els camins. El so de l’aigua em convida a mirar pel pont. Des de l’1 de març que no s’ha assecat la riera. Les farigoles, un nuvolet blanc lilós, es diputen protagonisme amb el lila intens dels caps d’ase. Entrenar-se mentalment també relaxa. Dissabte 17 de maig de 2025MigdiaEstic millor, he sortit a fer una passejada.

Dietari de l'okupa de l'altell

Doncs això, la qüestió és que el català sigui present a tot arreu