Maribel Escartín, responsable d'Igualtat d'UGT del Vallès Oriental

Aquest dimarts a la tarda. La seu de la UGT del Vallès Oriental del carrer Esteve Terrades de Granollers presenta una gran activitat. Unes quantes dones esperen el seu torn per consultar als experts del sindicat algunes coses relacionades amb la seva situació laboral. Puntual a la cita, tot just passades les 5 de la tarda, hi arriba Maribel Escartín Saludas (Biescas, Osca, 1967), responsable d’Igualtat del sindicat. La celebració del 8-M, Dia Internacional de la Dona, fa que hagi hagut d’intensificar les seves activitats per ser-hi a molts dels actes que tot d’entitats han organitzat per a una jornada que, segons ella, ha de tenir “un clar accent reivindicatiu”. Maribel, amb més de 30 anys de residència a Granollers, es presenta com a “dona treballadora, mare de família i sindicalista”. Un perfil, afegeix, “com el de tantes dones d’aquest país, vaja”. La treballadora i mare de família Escartín s’ha llevat avui a 2/4 de 7 del matí i, abans d’entrar a treballar a l’empresa Coty de perfumeria, al Polígon Sant Julià, ha acompanyat el seu fill de 15 anys a l’Institut. Ja a la fàbrica, ha treballat al departament de logística, com cada dia, fins 2/4 de 3 de la tarda, l’hora en què surt per dinar i anar a buscar el seu fill. Acabat el dinar, ha tornat a la fàbrica per completar la jornada laboral. Compromesa sindicalment des de fa anys, a les tardes acostuma a anar al sindicat unes hores “per ajudar els companys en la nostra gestió diària”. A les 10 de la nit, la família acostuma a sopar junts. A les 12, una mica de lectura i a dormir. La història i els horaris es repeteixen de dilluns a divendres. Escartín no es queixa. Al contrari. Diu que es considera afortunada. Hi ha coses que, en el seu cas, podríem millorar, però prefereix veure les coses “de d’un punt de vista positiu”. Repassem-ne algunes. Sou i condicions laborals: “Sempre podrien ser millors, però en termes generals els treballadors i treballadores de Coty disposem d’un bon conveni i d’una bona normativa laboral. A casa els dos sous que entren són molt similars i ens permeten anar tirant.” Conciliació laboral: “Afortunadament el nen ja no és tan nen i ara tot resulta més fàcil. Passada l’època dels cangurs, puc conciliar força bé.” Tasques de la llar: “A casa tot és compartit. El meu company compra, cuina i neteja. Quina nota li posaria de l’1 al 10 en aquest sentit? Un 8. Pel que fa al nen procurem educar-lo des de la corresponsabilitat i la igualtat.” Sindicat: “Com en tots els organismes i entitats, a UGT també hi ha coses a millorar pel que fa a la situació de les dones. Hem avançat molt, hi ha càrrecs per designació paritària i estem representades als màxims òrgans del sindicat, però també és ben cert que hem hagut de lluitar per millorar.” Satisfeta de la seva situació personal i conscient que “UGT compleix en allò que té a veure amb la igualtat entre dones i homes”, Maribel Escartín endureix el seu llenguatge quan es refereix a les situacions complicades que veu i escolta cada dia com a sindicalista. Xifres i dades: 3 de cada 4 dones tenen contracte parcial; 7 de cada 10 persones que cobren menys de 1.000 euros són dones; 1 de cada 4 dones ha d’agafar la reducció de jornada per a la cura dels seus menors amb tot el que això suposarà amb vistes a la seva futura pensió; les dones pateixen una bretxa salarial del 23,4%; l’assetjament sexual i/o per raó de sexe a la feina el pateixen massivament les dones; si es continua igual, s’arribarà a la igualtat salarial d’aquí a 350 anys; el 2018, el 72,6% dels contractes a temps parcial van ser signats per dones... La responsable d’Igualtat d’UGT titlla la situació de “del tot injusta i insostenible”, per la qual cosa anima “tothom a fer vaga el 8-M per posar fi a aquesta xacra”. Més enllà de les qüestions relacionades directament amb la precarietat laboral que afecta majoritàriament les dones, Maribel Escartín també exigeix més atencions en altres camps per no perdre molts drets que s’han perdut per culpa de la crisi, com ara la dotació de recursos i efectius a l’Institut Català de les Dones, sense oblidar, puntualitza, “els assassinats de tantes i tantes dones per culpa de la violència masclista”. Acabada la conversa per fer possible aquest perfil, periodista i entrevistada compartim uns minuts d’amable conversa sobre una situació que a manera d’equació presenta una solució aparentment molt fàcil. Dones: ni més ni menys, iguals.